Escultures Perdudes de Fenosa

Fenosa va arribar a fer 1.521 escultures originals al llarg de la seva vida, totes elles catalogades, de les quals la Fundació vendrellenca conserva 1.110 obres, en terra cuita o guix. La resta pertany a col·leccions particulars, menys 65 obres sobre les quals tracta aquesta exposició. 14 d’elles varen ser robades al propi Fenosa o als col·leccionistes privats. La resta, 51, es van perdre per diversos motius………la marxa precipitada de l’escultor de París el 1929………la fugida urgent cap a l’exili el 1939………………..l’ ocupació alemanya de París……………… i, finalment, la desesperació que li va significar l’enamorament de Nicole Fenosa fins que va poder casar-se amb ella.

D’aquestes 51 obres perdudes 28 s’han recuperat. Un bloc important va ser gràcies a Picasso, que va trobar als brocanters les escultures que el propietari de l’ hotel de Fenosa a París havia venut el 1929 per compensar els deutes deixat per Fenosa. Picasso va comprar els originals en terra i els va fondre i es conserven ara a les col·leccions dels hereus de Picasso. La resta s’han identificat i s’ han trobat, a Mèxic, a les mans de familiars exiliats i a Barcelona.

Resten 23 per trobar, tot i que aquesta exposició les dona a conèixer per primera vegada a través de documents gràfics que han aparegut en la recerca. Son els retrats desapareguts de Picasso, Chanel, Cocteau, Oscar Dominguez, Rafaela Barga, Jean Degottex, Youla Chapoval, així com l’escultura David feta per a Cocteau, un nu que va regalar al president Companys, i quatre Repúbliques que va presentar al concurs del monument a Pi i Margall a la cruïlla del passeig de Gràcia amb Diagonal.

Retrat de Coco Chanel

La Casa del Portal del Pardo a les Jornades Europees de Patrimoni

Els propers 8, 9 i 10 d’octubre es celebren les Jornades Europees de Patrimoni a Catalunya. Es tracta d’una activitat que permet conèixer tot el patrimoni existent; incloent municipis, museus, monuments, etc.

Aquest any, la Casa del Portal del Pardo farà part d’aquesta activitat, la qual aquest any celebra 30 anys. La primera fase de la restauració que s’està duent a terme a la Casa del Portal del Pardo inclou l’accès a la terrassa, que permet visitar el Mirador del jardí d’escultures, la Capella Barroca, la Sala Gòtica i el porxo blau de la seu del Museu Apel·les Fenosa.

LA FUNDACIÓ APEL·LES FENOSA PRESENTA LA COL·LECCIÓ FOTOGRÀFICA “FORVM” DE CHANTAL GRANDE I DAVID BALSELLS

El proper mes d’octubre el Museu Apel·les Fenosa del Vendrell recorda els vincles de Fenosa amb els grans fotògrafs del segle XX, a través d’una selecció acurada d’obres de la col·lecció fotogràfica de Chantal Grande i David Balsells, acumulada a través de més de quaranta anys d’ activisme dedicat a la imatge fotogràfica. Cal recordar que Fenosa va ser íntim amic de Brassaï, Man Ray, Izis, Savitry, Català Roca o Jean Marie del Moral.

Associem el nom de “Forum” a la fotografia contemporània i a Chantal Grande i David Balsells pel fet que aquest era el nom de la galeria que varen obrir a Tarragona l’any 1981, i que va esdevenir Fundació anys més tard. Paral·lelament a la programació de l’espai i al paper que tots dos varen tenir com a comissaris i conservadors de la fotografia, varen congriar una col·lecció que, amb el temps, ha esdevingut una de les més sòlides del nostre entorn, i, en tot cas, capdavantera.
Aquesta exposició és l’aproximació a l’evolució de la col·lecció, vinculada a una cronologia de fets on els autors s’agermanaven amb la passió fotogràfica i la reivindicació de la fotografia com Art, en un camí compartit.

Després de gestionar la galeria David Balsells es Conservador al Departament de Fotografia de la Fundació Joan Miró de Barcelona. (1985 a 1987) i assumeix la direcció del Festival Internacional de Fotografia “Primavera Fotogràfica a Catalunya” en les edicions del 1988 al 2002. Per la seva part Chantal es directora y comissaria, des de 1988 fins 2010, del Tinglado 2, (Port de Tarragona). L’ any 1994 Chantal Grande esdevé directora d’ exposicions del festival Le Printemps de Cahors a les edicions de 1994 i 1996 . Aquest any la Galeria Forum es trasllada al Carrer Cavallers de Tarragona i dedica exposicions monogràfiques a l’obra de Joan Colom.

L’ any 1996 David Balsells es nomenat primer Conservador en cap de fotografia al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Fins arribar-hi ha seguit una evolució reivindicativa de la disciplina i del lloc que havia d’ocupar en els museus catalans. Impulsor del Llibre Blanc de la Fotografia, va seguir les seves conclusions, que atorgaven al MNAC l’acolliment de la fotografia, independentment de la cronologia que separava les museografies del MACBA i del MNAC.

Des del 2008 Chantal Grande és presidenta de la Fundación Forvm per la Fotografía de Tarragona. La Fundació Forum va dimensionar el llegat de la Galeria Forum i va permetre instal·lar els seus arxius a la Casa Canals i disposar d’uns espais expositius on programar exposicions. Des de la Fundació es va impulsar el projecte dels Festival SCAN, que va iniciar el seu recorregut el 2008.

L’exposició es presenta en dos espais de la Casa del Portal del Pardo del Vendrell, amb una selecció d’obres a les sales temporals i una tria d’autors que s’escampen per racons del palau renaixentista que cal anar descobrint en la visita.

Hi ha obres de Jean Laurent, James Craig, Man Ray, Alejandro Merletti, Josep Masana, Dorothea Lange, Henri Cartier-Bresson, Nicolás Muller, Robert Doisneau, Richard Avedon, Thomas Ruff, Cindy Sherman, Jan Saudeck, Bernard Plossu, Alfredo Jaar, Martin Garcia, Francesc Català Roca, Ramon Masat, Joan Colom, Gabriel Cualladó, Sanz Lobato, Dieter Appelt, Humberto Rivas, Joel-Peter Witkin, Toni Catany, Manolo Laguillo, Paco Gomez, Juan Dolcet, Daniel Canogar, Alberto Garcia Alix, Joan Fontcuberta, Carles Fargas, Jorge Ribalta, Palacin – Viaplana, Beat Streuli, Perejaume, Pere Formiguera, Xavier Ribas, Ouka Lele o Marcel Pey.

LA FUNDACIÓ APEL·LES FENOSA RESCATA L’OBRA DE DUES DONES ARTISTES: MONTSERRAT FARGAS I NADIA SOKOLOVA

Des del  Dia dels Museus i finals de setembre de 2021 la Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell ens apropa a l’obra de dues creadores desconegudes: MONTSERRAT FARGAS i NÀDIA SOKOLOVA, totes dues actives a la Barcelona dels anys trenta.

MONTSERRAT FARGAS  ( Barcelona, 1908-circa 1975 ) va ser la companya d’ Apel·les Fenosa entre els anys 1930 i 1939, entre la seva tornada de l’exili parisenc i la fugida després de la desfeta  de la Guerra Civil. Tots dos vivien en un pis-taller prop de la Plaça Reial. Fenosa la va animar a pintar i va fer una obra propera a la sensibilitat fenosiana.  Exposà individualment en aquella època, incorporant-se al cercle d’ amis de l’escultor…..Granyer, Domingo, Pruna, Bosch Roger i especialment l’escultor Manolo Hugué.  Restà a Barcelona després de la Guerra i va continuar pintant, amb una obra de cromatisme fauvista.

NÀDIA SOKOLOVA,( Biarritz, 1911- Treignac, 2004)  va ser amiga de la Montserrat Fargas. Nascuda a Biarritz, va arribar a Barcelona als anys 30, desenvolupant una obra poètica i participant de les activitats del grup ADLAN. L’ any 1935 va marxar a Nova York. La seva germana VÀLIA SOKOLOVA vivia amb ella a Barcelona. Cantatriu, va esdevenir pintora surrealista. Exposà individualment a la Joieria Roca de Barcelona, i formà part de l’exposició LOGICOFOBISTA, tot i que el nom que apareix a la propaganda de la mostra és el de la Nàdia. Aquesta exposició representa una aportació a la biografia de la poeta, i a l’aclariment sobre la personalitat de la seva germana.

• 

• 

JOSEP CARNER I ELS JOCS FLORALS DE LA LLENGUA CATALANA. PARIS, 1948.

Amb motiu de l’ ANY CARNER, que commemora els 50 anys de la mort del “Príncep dels poetes”, la Fundació Apel·les Fenosa presenta l’exposició JOSEP CARNER I ELS JOCS FLORALS DE LA LLENGUA CATALANA, PARÍS, 1948, que recorda l’amistat entre el poeta i l’escultor. En aquest esdeveniment, Nicole Fenosa va ser triada per  Mercè Rodoreda com la Reina dels Jocs Florals. El vestit  va ser dissenyat per l’escultor Joan Rebull.

L’exposició es presentarà a la seu de la Fundació Apel·les Fenosa, C/ Major, 25, 43700 El Vendrell entre els mesos de març o abril de 2021.

L’HAMADRIADE DEL VIOLÍ

Josep Carner i Fenosa es troben a París l’any 1948 i comparteixen la proximitat amb Mercè Rodoreda i Armand Obiols, i iniciatives com la Revista de Catalunya, i, òbviament, els Jocs Florals de la Llengua Catalana, que Carner presideix.

L’ any 1948 Fenosa fa el retrat de Carner, i d’ençà d’ aquests moments la seva relació és més estreta. Carner li envia el poema de L’hamadríade del violí, que Fenosa publica en diversos catàlegs i llibres, i tots dos es veuen quan el poeta visita París.

El poema està inspirat en l’obra “Violoniste, que va ser exposada per primera vegada l’any 1946 a la Galeria Jacques Dubourg de Paris, on Carner la va veure per primera vegada. Va ser publicat per primera vegada a la Revista de Catalunya, i Fenosa va fer-lo servir en moltes de les seves publicacions……al catàleg de l’exposició de la Galeria Jardin de Barcelona, 1957. A les Obres completes de Josep Carner , I: Poesia. Barcelona: Selecta, 1957, a l’edició feta per Joan Gili l’any 1964, a la primera gran monografia sobre Fenosa, editada a Barcelona l’any 1969, per Polígrafa, sota la direcció de Joan Perucho, i escrita per Raymond Cogniat, incorporat al catàleg de l’exposició de Fenosa a la Sala Gaspar de Barcelona, l’ any 1969. També va ser traduit al francés a la revista SUD, l’any 1976 i al llibre escrit per Jean Leymarie, i editat per Skira, l’any 1993.

ELS JOCS FLORALS DE LA LLENGUA CATALANA A PARIS, 1948

Abans dels Jocs Florals de París de 1948, es van celebrar a l’exili el 1941 a Buenos Aires, el 1942 a Ciutat de Mèxic, el 1943 a Santiago de Xile, el 1944 a L’ Havana, el 1945 a Bogotà, el 1946 a Montpellier i el 1947 a Londres.

Els Jocs es varen celebrar a l’anfiteatre de la Sorbonne de París el 7 de novembre de 1948, sota la presidencia de Josep Carner i amb un jurat composat pel mateix poeta i Just Cabot, Jean Cassou, Pierre Fouché, Josep Quero i Molares, Mario Roques.

MERCÈ RODOREDA

L’exposició recorda el vincle estret entre Rodoreda i Fenosa, fins al punt que la concentració de l’escriptora en el Món d’ Ulisses, va influenciar Fenosa en el cicle d’escultures dedicades a l’ Odisea.

A principis de 1947, Mercè Rodoreda  pogué deixar la feina de cosidora per passar a treballar un altre cop com a col·laboradora a la Revista de Catalunya. A banda de publicar durant aquell any narracions a les diverses edicions de la revista.

L’any 1947, als Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a Londres, guanyà la seva primera Flor Natural amb sis sonets. Amb el poema Món d’Ulisses, Rodoreda s’alçà per segon cop amb la Flor Natural dels Jocs Florals de 1948 a París poema que fou publicat a la revista  La Nostra Revista aquell mateix any.

Rodoreda pensà editar el poemari amb il·lustracions d’ Apel·les Fenosa. Es conserven només  dos dibuixos de Penélope que s’exposen a la mostra.

PALAU I FABRE

Josep Palau i Fabre va obtenir un accèssit a la “Flor Natural” dels Jocs Florals amb el poemari “L’Aventura”. Resident a París, Palau havia visitat sovint l’estudi de Fenosa. D’aquesta època destaca la sèrie de dibuixos que l’escultor va fer per il·lustrar el Llibre d’Amic i Amat, que havia d’editar Pierre Berès l’any 1947 segons la traducció del seu amic Max Jacob. La revista Ariel ja va recollir aquesta iniciativa amb un text publicat per Josep Palau i Fabre. Aquest és l’esborrany de l’article, on destaca que Fenosa col·leccionava líquens.

• 

• 

• 

• 

PERUCHO – MIRÓ. EL VENDRELL

La Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell presentarà entre octubre de 2020 i febrer de 2021 una exposició sobre l’aventura de Joan Perucho i Joan Miró per instal·lar l’ any 1967 la Fundació Miró al Vendrell, un projecte que no va reeixir, però que va entusiasmar el poeta i l’artista fins que la ciutat de Barcelona va acollir la institució. La mostra s’insereix en els actes de l’ Any Perucho, i recorda els vincles de l’escriptor amb l’escultor Apel•les Fenosa, que son centrals per la seva instal•lació a Albinyana, prop de l’escultor.

 En aquest entorn Joan Perucho va projectar amb Joan Miró instal•lar la Fundació Miró al Vendrell. L’exposició il•lustra aquesta aventura inèdita i desconeguda, i suposa una recerca que aporta llums a l’ ANY PERUCHO, en un apartat completament desconegut i mai estudiat, com ara.

D’altra banda El Vendrell ha estat designada Capital de la Cultura Catalana 2020, cosa que amplia la difusió de totes les activitats que s’esdevenen aquest any 2020.

EL PROJECTE

L’ any 1965 Perucho va comprar la casa d’ Albinyana gràcies a les gestions dutes a terme per Apel•les i Nicole Fenosa. L’escriptor havia conegut l’escultor d’ençà de la tornada a Catalunya l’ any 1957 de l’artista exiliat, i havien congriat una estreta amistat. De llavors es trobaven al Vendrell i feien excursions per les comarques tarragonines. Perucho va editar i escriure llibres i poemes sobre Fenosa.

La mostra, que està comissariada per la Fundació Apel•les Fenosa i  compta amb la investigació de Josep Lluís Pascual, que publica un llibre sobre aquesta aventura,  centra l’ atenció en l’ any 1967, quan Perucho proposa a Joan Miró fer un museu monogràfic seu al Vendrell. Perucho i Miró s’estimaven també, i l’escriptor va editar el llibre Miró i Catalunya, i especialment el llibre de bibliòfil “Les Essències de la Terra”. El projecte del Vendrell figura en moltes biografies de tots dos de manera referencial, però a partir d’ aquesta investigació  posarà llums sobre els detalls de la seva voluntat i de com, finalment, no va reeixir.

El projecte ha implicat una recerca exhaustiva  de la Fundació Miró de Barcelona, la de Palma, la Successió Miró, la família Perucho, els arxius municipals del Vendrell, els de la Diputació de Tarragona, els del Govern Civil de Tarragona, els de la família Coll.

Tot fa pensar que als inicis del 1967, Perucho i Casimir Coll, Alcalde del Vendrell, es  desplacen a Mallorca per formalitzar el projecte. El pintor es mostra favorable. Una ubicació està pensada per la casa del Tancat de la Plana, del Vendrell, que en aquell moment ha estat adquirit per uns particulars que pretenen la seva parcelació. La casa és emblemàtica, doncs havia estat propietat del músic Benvingut Socias. Es tracta d’ una finca enorme, que permet la construcció de multitud d’habitatges. L’ Ajuntament preten fer-se amb l’edifici i acollir el Museu Miró. La conclusió indica que el consistori no te capacitat per dur a terme el projecte i el propis Miró, aconsellat pels seus amics fidels, determina que ha de ser Barcelona la seu de la seva Fundació.

• 

• 

• 

MONUMENT ALS MARTYRS D’OURADOUR

El 10 de juny de 1944, la Companyia del 1r Batallon del Regiment Der Führer de la Divisió SS Das Reich del Waffen SS va entrar a la vila d’Oradour-sur-Glane, on va executar en massacre a la població civil. Foren assassinades 642 persones, de les quals 190 homes afusellats, i 245 dones 207 nens metrallats i cremats viss a l’església. Aquests fets simbolitzen un dels esdeveniments més terribles de la 2a Guerra Mundial. L’estiu del 1944, les Forces Franceses de l’interior encomanen a l’escultor Apel·les Fenosa un Monument a la Memòria dels Martyrs d’Oradour-sur-Glane, que no va ser erigit al lloc determinat fins el 25 de juny de 1999, 55 anys després.

Ara, la Fundació Apel·les Fenosa recupera la història d’aquest monument censurat, a través de l’exposició Apel·les Fenosa. El monument als Martyrs d’Oradour-Sur-Glane, que explica els fets relacionas amb l’obra, s’inaugurarà el proper dia 28 de març a les 12h, i restarà obert fins a finals de setembre. Fenosa va obtenir un salconduit el setiembre de 1944 per visitar Ouradour-sur-Glane, i comença a realitzar l’escultura de grans dimensions al seu taller del Bulevard Saint-Jacques de Paris, on representa una dona embarassada, nua i amb les Mans alçades i mirant al cel; entre als seus peus cremen les flames. Paul Éluard li escriu una llegenda per als seus Neus: “Así, els homes varen fer a les sedes mares i a topes les dones la pitjor injuria: no es compadiren del infants.”

Els amics parisencs organitzen actes per recaptar recursos per les víctimes. A l’exposició, es presenten obres d’Oscar Domínguez, Clavé, Flores, Condoy, Reinoso o Fenosa per ajudar a batir el monument. Finalmente, Fenosa esposa el Monument aux Martyrs d’Oradour en guió al XIIè Salón des Surindépendants de Paris, la Tardor de 1945, on te un gran èxit i esdevè la principal obra escultòrica.

El monument censurat a Haute-Vienne també se’n parla del Saló. Es diu que el projecte ha esta fet dans le plus grand secret. El detonant del rebuig vers l’escultura l’enceta el Bisbe de Limoges, Rastouil que escriu un manifest al full parroquial, molt crític “Va-t-on laisser salir la mémoire d’Oradour?” El 19 de novembre de 1945, l’Association Nationale des Familles des Martyrs (ANFM) d’Oradour envia un communicant a Pierre Bouriscot, commissaire de la République à Limoges. Aquest text està influenciat pel manifest del Bisbe, i afirma que es “une insulte (aux) martyrs et un outrage è leur propre douleur”. No instant això, el Front Nationale paga la fossa de l’escultura en bronze.

Entre 1947 i 1948, Jean Cassou, que ha estat nomenat conservateur au Musée National d’Art Moderne de Paris, s’interessa per l’obra de Fenosa; i Cassou, president de l’Union Nationale des Intellectuels, li demanda que faci donació de l’obra al seu Museu, doncs està al corrent de la polèmica que ha suscitat l’escultura. El 29 de gener de 1948, sota la presidencia de Georges Salles, el Conseil Artistique de la Réunion des Musées Nationaux ratifica la donació. I es produeix un canvi de nom, ara es dirà “Aux Martyrs” i no figura la relació amb Oradour-sur-Glane. L’Obra s’exposa durant anys a l’exterior del Museu. Quan Jean Cassou abandona el Museu el 1965, l’escultura de Fenosa passa a les reserves.

L’any 1981, després de gestions fetes per Fenosa i la família d’Albis l’escultura surt dels magatzems del Museu i s’instal·la en un carrefour de Limoges.

Nicole Fenosa reivindica que el monument s’instal·li a Oradour-sur-Glane, es desviu llavors per ubicar el Monument a Oradour-sur-Glane, dalt d’una columna, com una flama, talment com volia Fenosa. Fa gestions prop de les institucions i finalment, aconsegueix que s’inauguri el 25 de juny de 1999, on encara ara llueix com un símbolo de la massacre.

Amb motiu de la mostra s’ha editat un llibre escrit pel professor de la Sorbonne Bertrand Tillier, i es posa a disposició del interessats el llibre de David Ferrer Revull “Recuerda” Españoles en la masacre de Oradour que descriu els espantos assassinats a Oradour.

• 

  Monument als Martyrs d’ Oradour-sur-Glâne

• 

• 

• 

GALERIE MIRADOR, PARIS, 1948-1955

Setembre 2019 – febrer 2020

La Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell presenta l’exposició dedicada a la Història de la Galerie Mirador.

París 1948-1955, sala d’ art impulsada per exiliats catalans, amics de Fenosa, al centre de la Place Vendôme de Paris.

La mostra, que ha comptat amb el suport documental de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià del Monestir de Poblet i l’Association de bourses internationales pour la création artistique ABICA, reconstrueix la història de les exposicions que hi varen tenir lloc; i que suposa una descoberta sobre el dinamisme dels exiliats catalans. La galerie MIRADOR s’obre al públic el mes de desembre de 1948 al número 17 de la Place Vendôme de París.

Víctor Hurtado i Lluís Montanyà havien creat una societat d’exportació i importació de productes amb el nom de “Montaner”. Tots dos s’hi afegeixen a la Rosita Castelucho. Els Castelucho varen proveir a Picasso la tela i el bastidor del Gernika, que aporta el seu fons d’ obres, objectes i gravats; i Just Cabot, que lliura el seu gruix de llibres i s’instal·la com a llibreria en el subsòl de la sala. A la façana llueix un rètol amb el nom de MIRADOR, seguint la tipografia del setmanari fundat per Amadeu Hurtado, pare de Víctor Hurtado l’any 1929 a Barcelona. La Galeria va restar oberta fins a 1956, i va tenir el seu primer període fins al 1951, quan Rosita Castelucho i Just Cabot trenquen la societat amb Víctor Hurtado i Lluís Montanyà, que regeixen la galeria fins al 1956.

L’ exposició il·lustra totes les exposicions rellevants dels artistes que hi exposaren i els projectes frustrats, com les mostres de pintures de Mercè Rodoreda i d’escultures de Josep Granyer. En el primer període, destaquen les exposicions de Pompeu Audivert, dels Groupe des XV. Aquest grup de fotògrafs es va congriar en una reunió el dia 8 de març de 1946 a l’estudi del fotògraf André Garban.

La idea era promoure una associació per reivindicar la “vrai photographie” i la pràctica del negatiu perfecte. MARIA SANMARTÍ, mare del pintor Antoni Clavé, amb un prefaci fet per Josep Palau i Fabre, l’escultor suïs Roland Duss, Hervé Masson, germà dels poetes André i Loys Masson. L’ any 1949 arriba a França, i una de les primeres exposicions es aquesta de la Galerie Mirador. Hi exposà 26 obres i el catàleg duia un text del seu germà Loys Masson, el llibertari Miguel García Vivancos, que va ser lloat per Andrè Breton.

A la segona etapa de la Galeria destaquen les mostres de Claudine Hurwitz, Antonio Suarez, que després va ser fundador del Grup “El Paso”, Marianne Peretti, que és avui dia una de les artistes més reputades del Brasil, on ha desenvolupat una llarga i prolífica trajectòria d’ençà del 1953, quan es trasllada a Sao Paulo i coneix l’arquitecte Oscar Niemeyer, amb qui es casa i col·labora en projectes com en els vitralls de la Catedral de Brasilia, Rolf Hirshland, Nino Giuffrida, el pintor japonès, Key Sato, amic fraternal de Fenosa, que escriu el pròleg del catàleg i demana un altre a Jean Cocteau, Zygmund Landau, Pierre Henry, Jean Camberoque, o Georges Ribemont Dessaignes.

Un projecte que no va prosperar va ser la mostra de pintures de Mercè Rodoreda. En una carta a Joan Prat, de data 6 de juliol de 1953, l’escriptora li diu: “Ahir, diumenge, al matí vaig fer un cinquè quadre. Ja tinc estil i un món. Els dos quadres primers em semblen sense cap mena d’ interès. L’exposició serà d’aquí un parell de mesos a Mirador”. A finals de 1954, Mercè Rodoreda avisa a Lluís Montanyà que es crea a la seu de l’Organització Mundial de la Salut, un servei semblant al de la Unesco. Gràcies a Eugeni Xammar aconsegueix aquest treball i es trasllada a viure a Ginebra l’any 1955.

• 

• 

• 

• 

EL VENDRELL, PLATJA DE MONTPARNASSE

La Fundació Apel·les Fenosa i l’Ajuntament del Vendrell evoquen la colonia d’intel·lectuals i artistes internacionals que va consolidar-se al Vendrell als anys 60, amb l’arribada de l’escultor Apel·les Fenosa, que va convidar els seus amics a la Casa del Portal del Pardo. Un llibre i una exposició narren aquest cenacle desconegut, amb la descripció dels seus protagonistes. A les colònies d’intel·lectuals cosmopolites que ha acollit la costa catalana, com les de Cadaquès, Tossa de Mar o Sitges, caldria afegir ara la de Vendrell, com un cenacle atractiu d’artistes i creadors, que va tenir una florida primera quan Pau Casals basteix la Vil·la Casals, i una segona en els anys 50-60 del S. XX.

Aquest projecte ilustra com va congriar-se aquesta darrera i quins eren els seus protagonistes, amb noms i cognoms, posant llum a una aventura que es va desenvolupar amb total discreció i un esperit harmònic amb el territori. Tot va commentar quan l’escultor Apel·les Fenosa i la seva esposa Nicole comprèn una casa a la vil·la del Vendrell a finals dels anys 50. Els artistes parisencs somniaven amb la llum del Mediterrani i aspiraven a tenir-hi una residència d’estiu.

Aquesta casa va renovar l’escultura de Fenosa, però també la seva vida. Com era gran i disposava de moltes habitacions, la idea del matrimoni era la de compatir-la des del primer instant amb els seus amics, els parisencs i els catalans. Si inicialment tots eren acollits a la Casa del Portal del Pardo; finalment, com constata aquest projecte, les cases adquirides per aquests eixamplen el nucli de la colònia internacional i l’expandeixen pel Baix Penedès. Els primers convidats varen ser Tristan Tzara, fundador del Dadaisme, els anglesos Patience Gray i Irving Davis, els artistes japonesos que havien conegut Fenosa a París, també els russos de Montparnasse, l’escriptor Michel Cournot i Nella Bielski, Cécile Eluard, filla del poeta Paul Eluard, la pianista Evelyne Dubourg, o la galerista Henriette Gomes, que va intentar dur al Vendrell a la família del pintor Balthus.

Poc a poc, els amics comencen a comprar cases per estar més a prop de l’escultor, com la família d’ Albis, de les fàbriques de porcellana de Limoges, Ursula Schroeder, filla del famós psiquiatra Prinzhorn, l’ antropòleg Robert Jaulin, l’antiquari llibreter Joan Gili, l’escriptor Joan Perucho, el notari Julio Lacambra, els gravadors Antoni Ollé Pinell i Jaume Pla.

Els paisatges de les platges de Sant Salvador i Comarruga, amb la presència de la Vil·la Casals, Albinyana, Sant Vicenç de Calders o Masarbonés esdevindran una extensió de la Casa dels Fenosa.

• 

• 

• 

• 

EXPOSICIÓ AMICS RETROBATS

Del 3 de novembre de 2018 al 30 de febrer de 2019.

L’ any 1951 Apel·les Fenosa torna a Barcelona per primera vegada després d’exiliar-se per assistir al funeral de la seva mare. Per sorpresa, els seus amics de joventut que viuen a Barcelona a l’ombra de la situació política i social de la Dictadura, el reben com un alenada d’ aire fresc que els hi significa una possibilitat de connectar amb l’escena parisenca. Aquests artistes són l’escultor Josep Granyer, els pintors Manuel Humbert, Joan Serra, Bosch Roger, i els crítics d’ art i també pintors Joan Cortés i Rafael Benet.

El projecte estudia aquest retrobament entre 1957 i 1958, que és l’època on Fenosa fa l’exposició de la Galeria Jardin, i quan compra la Casa del Portal, que servirà per consolidar el retorn de l’escultor exiliat.

El projecte documenta aquesta relació de comú acord amb la Fundació Rafael Benet de Barcelona, amb un catàleg que aplega textos de Jacint Berenguer, J. M. Cadena i Lluís Boada.

• 

• 

•