LA FUNDACIÓ APEL·LES FENOSA RECORDA EL PRIMER ANIVERSARI DE LA MORT DE NICOLE FENOSA AMB UNA EXPOSICIÓ SOBRE FENOSA I ELS ARTISTES RUSSOS I DE L’ EUROPA DE L’EST.

El 13 de novembre de 2012 moria a Paris Nicole Fenosa, vídua de l’escultor Apel·les Fenosa i presidenta de la Fundació Apel·les Fenosa. El proper dimecres 13 de novembre, a les 19 h. la Fundació Apel·les Fenosa (C. Major 25, 43700 El Vendrell ) recordarà la seva memòria amb l’acte d’inauguració de l’exposició DELS URALS A MONTPARNASSE. ARTISTES RUSSOS I DE L’ EUROPA DE L’EST AMICS DE FENOSA. La mostra estarà oberta fins a finals de febrer de 2.014 i repassa les amistats més fraternals que l’escultor i la seva esposa Nicole varen mantenir amb la colònia d’ artistes russos de l’ Escola de Paris.

 

L’ exposició recull a manera d’ homenatge a Nicole Fenosa les obres que aquesta va fer en el seu viatge a Rússia l’ any 1971.  Al llarg d’ un mes i acompanyada per l’escriptora Nella Bielsky, Nicole va recórrer amb el seu cotxe Odessa, Kiev i Moscou, realitzant gravats amb motius iconogràfics d’ aquestes ciutats que ara s’ inclouen a la mostra.

 

L’exposició  inclou obres dels artistes de l´Est amb els quals va mantenir una relació d´amistat Apel·les Fenosa:

PAU CASALS, COL·LECCIONISTA D’ART

El Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona presentarà de l’11 de juliol al 6 d’octubre del 2013 la col·lecció privada de Pau Casals, que inclou dues obres d’ Apel·les Fenosa.
Francesc Fontbona, autor de la monografia Pau Casals, col•leccionista d’art i comissari de l’exposició del mateix nom que es presenta al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona, ens proposa una visió sobre la col·lecció d’art de Pau Casals i, de retruc, de les relacions del músic amb les arts plàstiques. La col·lecció és molt extensa i l’autor ha limitat el contingut d’aquest llibre i la selecció d’obra per a l’exposició a les peces de pintura, escultura, dibuix i estampa noble.

En paraules de Francesc Fontbona:”Tot i que històricament s’havia concedit una atenció molt minsa a l’activitat de col·leccionista de Casals, de fet és una fita de primer ordre no sols pel seu valor artístic, sinó també pel valor simbòlic que el mestre hi atorga.

Sens dubte, per a Casals construir-se la casa i els jardins de Sant Salvador del Vendrell i omplir-los d’obres d’art i d’antiguitats era una manera de materialitzar visiblement l’estatus altíssim que aquell noi d’origen modest havia assolit al món gràcies al seu talent i al seu esforç. I, així mateix, la tria d’obres que Casals feia és també una mena d’autoretrat estètic i conceptual que no hauria de passar desapercebut als seus biògrafs ni als que s’interessen per la història de la cultura d’aquest país.

La col·lecció artística se serva a la Vil·la Casals – Museu Pau Casals a Sant Salvador, el barri marítim del Vendrell on el músic instal·la el que havia de ser la seva llar principal. La guerra civil espanyola i les seves conseqüències convertiren aquell reducte acuradament concebut pel seu creador en un paradís perdut al qual ja mai més Pau Casals no pogué tornar-se a instal·lar.

Encara que ens centrem en la figura d’un artista, d’un creador com Pau Casals, que s’expressava a través de la música en el doble vessant d’intèrpret i de compositor, cal subratllar que una col·lecció d’art no deixa de ser també, a la seva manera, una mena d’obra de creació, i endinsar-se en la del músic segur que ens dirà molt també del personatge, dels seus gustos, de les seves prevencions i de la seva actitud com a home i com a figura.”

A l’exposició s’hi podran veure importants obres de pintors i escultors dels segles XIX i XX com Josep Amat, Ricard Canals, Ramon Casas, Rafael Benet, Joaquim Mir, Francesc Gimeno, Ramon Martí Alsina, Eliseu Meifen, Mariano Benlliure, Apel•les Fenosa, Agustí Querol i Joan Rebull.

TEXTOS SOBRE FENOSA DE SALVADOR ESPRIU

És el projecte d’Espriu de reunir tots els seus “pròlegs, articles, notes i comentaris, literaris o no”. Ocnos i el parat esglai es nodreix d’un petit nucli inicial de textos que integraven el volum Evocació de Rosselló- Pòrcel i altres notes, que ara es publiquen per primera vegada en la versió definitiva fixada per l’autor. Sobre aquest nucli de 1957, vint anys després, Espriu va projectar un nou llibre, que incorpora els textos ja publicats, considerablement corregits, i els nous materials de dues dècades. El títol triat pel mateix poeta va ser Ocnos i el parat esglai. La realització del llibre –encomanada inicialment al professor Alexis Eudald Solà– va quedar paralitzada per diverses circumstàncies i Espriu, mort el 1985, no va arribar a veure’l publicat. Represa pel poeta i editor Ramon Balasch, amic d’Espriu, l’obra es publicarà amb motiu del centenari del naixement del poeta (1913-2013).

Balasch va mantenir una intensa relació amb Espriu, que va cristal·litzar en la publicació, entre 1980 i 1982, de tota la poesia d’Espriu en versió bilingüe catalana i castellana a Edicions del Mall, empresa que dirigia el mateix Balasch, que també va publicar la narrativa completa en versió bilingüe (1985).

Des de 1980 fins a la seva mort, Espriu va anar donant setmana rere setmana a Ramon Balasch uns sobres que contenien els seus textos, on marcava les autocorreccions o supressions que creia convenients amb vista a la seva publicació en el llibre projectat.

Ocnos i el parat esglai és un títol enigmàtic. “Ocnos” és una paraula grega que significa lentitud, i d’aquí peresa i indolència, dubte i temença. Alhora és un personatge de l’infern o Hades, el “soguer”, que trena una corda d’espart inacabable que una somera es menja també sense parar. Espriu s’hi refereix en el relat que va dedicar a aquest personatge a la noranta-novena prosa de les cent que conté el llibre Les roques i el mar, el blau.

Les nou-centes pàgines d’Ocnos i el parat esglai inclouran 120 textos referits a altres autors i circumstàncies, així com quaranta pròlegs d’Espriu a obres seves, de manera que l’obra constituirà una mena de biografia de les referències de l’autor.

FENOSA INCLÒS AL LLIBRE CATALANS DE LES LLETRES I LES ARTS. EDITORIAL AROLA

OBRES DE FENOSA EN UNA MOSTRA DEDICADA A PAUL ELUARD

S’ EXPOSA UNA BRUSA FETA PER MERCÈ RODOREDA COM A JOIA DEL MUSEU EL DIA INTERNACIONAL DELS MUSEUS

Amb motiu del Dia Internacional dels Museus, dissabte 18 de maig de 2.013, la Fundació Apel·les Fenosa incorpora una nova peça a la mostra de la seva col·lecció. Es tracta d’ una brusa confeccionada per Mercè Rodoreda per a Nicole Fenosa. Fenosa i Rodoreda es varen conèixer a l’ exili parisenc i l’ escultor va encomanar l’ escriptora diverses peces de roba. L’ any 1948, Mercè Rodoreda va demanar que Nicole Fenosa fos la Reina dels Jocs Florals de la Llengua Catalana que es celebraven a Paris i així va ser. En la seva condició de Reina dels Jocs, Nicole Fenosa va lliurar un dels guardons a Mercè Rodoreda.

OBRES D’ APEL·LES FENOSA A BARCELONA

    El Museu Europeu d’ Art Modern “www.meam.es” de Barcelona exposa fins a finals de juny de 2.013 l’ exposició UN SEGLE D’ESCULTURA CATALANA que inclou obres d’ Apel·les Fenosa cedides per la Fundació.

EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT M.H. ARTUR MAS VISITA LA FUNDACIÓ APEL·LES FENOSA

Artur Mas visitat aquest divendres dia 5 d´abril de 2.013 el Museu Apel·les Fenosa, al Vendrell

 

 

 

El president Mas ha visitat el Museu Apel·les Fenosa del Vendrell

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha reiterat aquest matí, des del Vendrell, la seva crida a les forces polítiques a sumar esforços i ha advertir que “si no som capaços, en aquest moment d’emergència, de canviar el xip i d’entendre que o ens hi posem o l’onada passa per sobre nostre i ens enfonsa, vol dir que aquest país, que està en joc, no l’acabarem de fer sobresortir i podem fer-ho sobresortir”.

 

Artur Mas ha subratllat que, davant les circumstàncies “tant diferents i tant exigents” que viu el país, “és més necessari que mai que hi hagi aquesta concentració d’esforços”, especialment entre “tota aquella gent que defensa els valors bàsics de la catalanitat i de l’essència del nostre país, que no és tothom però sí la gran majoria”.

 

El president, però, ha advertit que “això costa molt, perquè estem encara instal·lats en la política tradicional” i ha demanat aplicar codis nous a la política, “que vol dir oblidar-se cadascú, i això ens afecta a tots, de les nostres esferes més dels àmbits dels partits, i intentar identificar bé on hi ha el bé comú i l’interès general”. En aquest sentit, el cap del Govern ha recordat que en les pròximes setmanes s’ha d’aprovar al Parlament el pressupost de la Generalitat i ha dit que “és una prova molt dura”, perquè “no és gens fàcil, fins i tot, és molt incòmode, i gens popular”.  

 

El cap de l’Executiu ha fet aquestes declaracions al Vendrell, després de visitar el Museu Apel·les Fenosa. Artur Mas ha recordat que aquest escultor “va haver d’acceptar una realitat tan dura com l’exili” i ha afegit que ara Catalunya “passa per una realitat duríssima i no la podem negar, ni mirar cap a una altra banda fent veure que no existeix, l’hem d’acceptar i intentar transformar”. El president ha remarcat que “el país té recursos, gent, energies i actius suficients per sortir-se’n, però s’ha d’acceptar la realitat”.

 

Artur Mas ha recordat que Apel·les Fenosa va escriure que “qui no creu en els miracles no és realista” i, fent un paral·lelisme amb la situació de Catalunya, ha encoratjat el país a què “toquem de peus a terra, creiem en els miracles, tirem endavant, posem-hi tots el nostre gra de sorra, amb un esperit positiu, i intentem que les coses ens sortint bé a tots plegats”.

LA FUNDACIÓ APEL.LES FENOSA HOMENATJA NICOLE FENOSA I PRESENTA LA SEVA COL•LECCIÓ

Fotografia Jean-Marie del Moral

 

El proper divendres dia 15 de març de 2.013 , a les 19h.la Fundació Apel.les Fenosa va retre un Homenatge a la memòria de NICOLE FENOSA, al jardí de la seva seu del C. Major, 25 del Vendrell. L´acte que va comptar amb la presència del patronat de la Fundació i de l´expresident de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall i va cloure amb la inauguració de la primera entrega de l´exposició de la COL.LECCIÓ D´APEL.LES I NICOLE FENOSA, que inclou les obres que el matrimoni conservava al Vendrell. Al llarg de l´estiu es presentarà la segona part, amb les obres provinents de Paris. A l´acte va actuar el Cor Zóngora i l´escultor Philippe Lavaill va llegir un poema d´Apel•les Fenosa

 

   

En aquesta primera presentació de la col.lecció s´exposen obres que corresponen a la sensibilitat col.leccionista dels Fenosa.
Un d´aquests aspectes és el de la seva passió pels LLIBRES.De ben jove Fenosa recitava de memòria versos de Dante i Petrarca i sentia una especial vocació per fer-se amb edicions especials dels llibres dels autors que estimava. L´amistat fraternal amb bibliòfils excepcionals com Jacques Guérin, Pierre Berés i molt especialment Irving Davis i Joan Gili, antiquaris llibreters, li va permetre adquirir obres de primeríssim ordre com els “Triunfos de Petrarca” de 1532, la Vita Nuova de Dante de 1576, La Crònica de Ramon Muntaner de 1562, Orlando Furioso de Ludovico Ariosto de 1773, els Anales de Cataluña de 1709, l´Histoire du vaillant chevalier Tirant Lo Blanc de 1740. Molts d´aquests llibres estan disposats a les biblioteques de la casa del Vendrell al costat de llibres contemporànis com L´Immaculée Conception de Paul Eluard i André Breton amb aiguafort de Salvador Dalí, Poésie pour pouvoir d´Henri Michaux de 1949, o edicions dedicades de Jean Cocteau, o Roger Caillois.

Una altra passió manifesta a la mostra és la de PICASSO. Fenosa va conèixer Picasso l´any 1923 i des del primer moment Picasso ajudà Fenosa i li professà una profunda amistat. Amb els temps la col•lecció de Fenoses del pintor superava el centenar d´escultures que comprava per ajudar-lo i per l´estima que li tenia. Molt especialment en els anys de l´Ocupació Fenosa visitava a diari el taller de Picasso i l´escultor sempre manifestà el deute que tenia amb ell. Fenosa va conservar obres de Picasso, quatre dibuixos dels anys quaranta, gravats, i retrats vintages de Brassaï.
Una curiositat de la mostra és que el 14 de gener de 1943, Picasso va regalar a Fenosa un llibre de Jean Cassou PICASSO, Hypérion, Paris, 1940, amb quatre dibuixos i una plana amb dedicatòria. Actualment només resta la dedicatòria i tres dibuixos que s´exposen en aquesta mostra. El quart dibuix el va vendre Fenosa l´any 1957. Hi va obtenir 500.000 francs francesos de l´època i els va dedicar per comprar aquesta Casa del portal del Pardo. Va fer de mitjancer en la venda el poeta Tristan Tzara.

  

Una altra Passió de Fenosa va ser la del Japó. PASSIÓ PEL JAPÓ. Els vincles de Fenosa amb el Japó s´inicien a Paris, als anys 20, quan contacta amb artistes japonesos de l´Escola de Paris: Kinosuke Ebihara, Takashi Shimizu o Kenzo Okada. A partir dels anys 40 amplià aquestes amistats amb autors com Key Sato i amb una sèrie d´assistents japonesos com Jiro Hashimoto, Yasuo Mizui, Shinya Nakamura o Kenji Yoshida.L´any 1966 la galeria Takashimaya de Tòquio organitzà la seva primera retrospectiva al Japó i Fenosa viatjà per tot el país, tornant amb molts objectes, estampes i llibres adquirits o obsequis dels seus fidels amics. Del llibres destaquen edicions d´Hokusai com “Ehon Kokyo: The canon of filial piety “ de 1934, o “Jokun Hyakunin Isshu Oshiekagami” d´Utagawa Yoshitsuna, i estampes d´Hiroshige, Eisen, i conegudes vistes del Fuji d´Hokusai.

De l´entorn del barri de Montparnasse es deriva una altra passió pels artistes de l´Escola de Paris. Fenosa va se sentia realment vinculat a aquest barri on va viure sempre i on mantenia el seu taller del Boulevard Saint Jacques. L´any 1953 el matrimoni Fenosa s´instal•la a la Rue Boissonade i sovintejaven els cafès del barri, on residien la majoria dels seus amics dels quals conservava obres. Els seus veins Vieira da Silva i Arpad Szenes, Antoni Clavé, Oscar Dominguez, Francisco Peinado o Jean Pougny. Molts dels seus amics eren principalment poetes, dels quals conservava una col•lecció de manuscrits nombrosa .Si algú ha entès realment l´obra de Fenosa aquests han estat els poetes. Els poetes majors del segle XX, francesos i catalans han admirat l´obra de l´escultor i li han dedicat poemes: jean Cocteau, Paul Eluard, Jules Supervielle, Carles Riba, Josep Carner o Salvador Espriu.