UN RETRAT A QUATRE MANS

Deixa un comentari

foto 6La Fundació Apel·les Fenosa presenta l’exposició UN RETRAT A QUATRE MANS, centrada en el retrat de Dora Maar de 1939-1940, fet per Apel·les Fenosa i acabat per Picasso. La mostra s’ inaugura el dia 24 de març a les 12h. i restarà oberta fins el 30 de setembre de 2018.

Al llarg de l’ Ocupació alemanya de Paris, Fenosa i Picasso reforcen la seva amistat i es veuen a diari. Es conegut que en exiliar-se a Paris Fenosa visita Picasso, que el rep amb una mostra individual d’escultures de Fenosa al seu taller de la rue de la Boétie, comprades en la seva absència.

Picasso viu llavors amb Dora Maar, i demana a Fenosa que la retrati. Aquest comença el retrat al taller de la rue de la Boétie. Quan el material és encara tou i Fenosa ja ha marxat, Picasso vol corregir alguns detalls de l’obra, i acaba modificant-la. El resultat és una obra feta per Fenosa i acabada per Picasso.

Una de les conseqüències de l’ Ocupació nazi és que aquest retrat acaba arraconant-se. Picasso fa dos tiratges en bronze, al fonedor Valsuani. Aquesta foneria tanca les portes el maig de 1940. No només hi ha perill dels bombardejos alemanys sobre industries metal·lúrgiques, sinó que els alemanys cerquen matèries primeres per armament de guerra. Aquesta circumstància fa que el retrat de Dora Maar a quatre mans s’ hagi de datar entre finals de 1939 i 1940.

Sorprenentment aquest retrat apareix publicat l’ any 1971 al llibre de Werner Spies sobre les escultures de Picasso, atribuït exclusivament a Picasso, i datat l’ any 1943. No va ser fins l’ any 1993 quan James Lord publica la biografia de Dora Maar i explica la història de la doble paternitat, reiterant que ha estat la pròpia Dora Maar qui li ho va explicar, tot ratificat per Picasso.

Dora Maar mor el 1997 i sorprenentment a la subhasta pública dels seus vens, apareix el retrat en guix i un exemplar en bronze, però atribuït exclusivament a Fenosa.

El dia de la subhasta, Nicole Fenosa es presenta i va aixecant la mà a les ofertes del retrat en guix, fins que l’ adquireix. Avui dia aquest retrat en guix forma part de la col·lecció de la Fundació Apel·les Fenosa.

Abans de morir James Lord el 2009 torna a escriure sobre el retrat i diu que “Quan Dora va morir, el guix i el bronze es van vendre en subhastes, però la vidua de Fenosa va insistir que el seu marit hi aparegués com a autor, però l’ obra és de Picasso”.

En aquesta situació la Fundació Apel·les Fenosa exposa els retrats en guix i bronze, amb documentació sobre l’ obra, al temps que repassa l’ amistat entre Fenosa i Picasso, i posa llum sobre el retrat que Fenosa va fer a Picasso, i el que Picasso va fer de Fenosa, il·lustrant els detalls de l’execució i formulant la hipòtesi del destí d’ aquestes dues obres perdudes.

Sobre el retrat de Picasso per Fenosa, la Fundació ha trobat una imatge, i l’explicació podria donar-se per aquests motius: Els alemanys requisen tot els materials de fossa. Picasso no pot fondre al seu fonedor habitual i trobar un nou proveïdor, Guastini. Brassaï explica que es duien guixos i bronzes del taller de Picasso al fonedor amb carretons, d’ amagat. En aquest anar i vindre el retrat fet per Fenosa es va malmetre.

Sobre el retrat de Fenosa per Picasso, la Fundació planteja una atribució errònia d’ un bust de femme que podria ser en realitat el retrat de Fenosa.

Anuncis

La Fundació Apel•les Fenosa presenta a la seva seu del Vendrell l’exposició Apel•les Fenosa, Retrats Vius, que s’inaugurarà dissabte 18 de novembre, a les 12h., i que restarà oberta fins el 30 de febrer de 2018. Un conjunt de 21 retrats fets per Fenosa de persones que encara viuen. La majoria son fets en volum, però també hi ha dibuixos, com els realitzats per la cantant Marina Rossell i el fotògraf Jean-Marie del Moral. La Fundació ha contactat amb tots ells i els ha demanat un record de les sessions de posat, on expliquen els motius i les anècdotes de l’obra. El retratats son : Antoine d’ Albis de la família de porcellanes Haviland, Éric Bungener, l’escriptor Josep Carol, Carmen Bonet, la pianista Évelyne Dubourg, Nathalie Fillon, Magda Gorina Recasens, Edmond de La Haye Jousselin, Eléonore Jaulin, l’escriptor Hugues Labruse,Patricia Martin Recasens, el fotògraf Jean-Marie del Moral, Francesca Patout, l’arquitecte Ricardo Ribas, la cantant Marina Rossell, Maraki . Roulier , Josep Maria Rovirosa, Arnaud Sylvestre de Sacy, Montserrat Miret Nin, i la de més edat de tots, Ursula Prinzhorn, amb més de 101 anys, filla del famós psiquiatra Franz Prinzhorn. Fenosa va realitzar al llarg de la seva vida molts retrats de persones vinculades al seu entorn d’ amistats. Li agradava fer-ho per tal de tenir l’oportunitat de dialogar amb ells i compartir unes estones de privacitat. Els retrats de Fenosa figuren a museus del món, especialment va retratar Picasso, Coco Chanel, Jean Cocteau, o Paul Eluard.

Deixa un comentari

marina

COCO CHANEL-APEL•LES FENOSA I EL BALLET BACCANHALE

Deixa un comentari

balletsrusses-photo08.jpgEl proper 17 de juny a les 12’30h. la Fundació Apel·les Fenosa inaugura la mostra COCO CHANEL-APEL·LES FENOSA I EL BALLET BACCANHALE, en un acte on celebrarà la concessió del PREMI NACIONAL DE CULTURA 2017        .

El Ballet s’ havia d’estrenar a Londres el setembre de 1939, però la declaració de Guerra ho va complicar. Finalment es va estrenar a Nova York al novembre de 1939. Dalí no volia, doncs Chanel no va deixar viatjar el vestuari que ja estava fet. Finalment va ser un èxit a Nova York, i Dalí ho va acceptar.

El projecte ha investigat tot el que ja estava fet abans de l’estrena a Nova York, i com Dalí i Chanel ho preparaven, i com Fenosa va col·laborar en els objectes, i com un altre exiliat, Antonio Canovas del Castillo hi va col·laborar.

Apel·les Fenosa col·labora en l’execució dels objectes del Ballet al costat de Coco Chanel i d’ aquesta relació neix un amor que els farà conviure junts al mes de setembre de 1939.

 

Dalí s’estava a Font Romeu i donava instruccions des de la distància.

Una de les figures executades per tots dos és el cap de la figura de “Leda”, que és una imatge molt daliniana. Fenosa va realitzar un dibuix preparatori, i en una fotografia de la mostra apareix Coco Chanel posant el casc amb el cigne al mateix Fenosa.

Totes aquestes figures s’executen als tallers de Chanel a la Rue Cambon de París, l’ agost de 1939. Fenosa s’ instal·la a l’ Hotel Ritz el mes de setembre, i després cedeix l’ habitació de l’ hotel a Jean Cocteau i aquest cedeix a Fenosa el seu apartament. D’ aquesta manera tots dos son prop de la Rue Cambon.

Una de les figures central del ballet és el “Cavaller de la Mort”, Dalí imagina un ballarí dins d’ un paraigua gegant. Aparentment és un esquelet dins d’ un paraigua invertit. Fenosa dibuixa diverses opcions per una peu d’ au. Aquests dibuixos i fotografies són l’unic testimoni que existeix. Chanel troba una solució original per aquest peu incòmode pels ballarins, quan el fa fictici i es mou mentre el ballarí du les cames negres i l’espectador només veu una cama ortopèdica en moviment.

 

A començament de setembre de 1939 tanquen l’ Hotel de Font Romeu i els Dalí tornen a Paris.. França declara la Guerra a Alemanya- El dia 10 de setembre els Dalí son a Paris, després marxen a Arcachon.

La Companyia dels Ballets Russos suspen l’espectacle i el dia 14 de setembre Massine arriba a New York. Es el primer que arriba i comença a fer càsting a 6 nois i 6 noies amb la voluntat d’estrenar el Ballet a Nova York.

Tres setmanes després de la declaració de Guerra Chanel tanca els tallers.

Chanel es nega a deixar viatjar els seus vestits i objectes a Nova York si no viatgen amb Dalí.

  1. James escriu als Dalí per dir que Barbara Karinska podria fer els vestits a Nova York. E. James escreiu als Dalí dient que un criat seu duria els vestits de Chanel. Dalí escriu a Edward James demanant-li que parli amb Massine per ajornar l’estrena de la Bachannale. James li diu que es impossible doncs Massine te tots els drets.

Finalment Karinka fa els nous vestits i el 9 de novembre s’estrena la Bacchanale a Nova York, amb un gran èxit.

L’exposició reprodueix alguns dels objectes del Ballet, realitzats sota la coordinació de l’escultor Philippe Lavaill, director de l’ Aula d’ Escultura de Recerca Fenosiana del Vendrell, i els seus alumnes.

El dia de la inauguració es farà una performance amb actors que duran aquest objectes sota la música wagneriana triada pel Ballet.

En el mateix acte, la Fundació Apel·les Fenosa compartirà amb els assistents el PREMI NACIONAL DE CULTURA 2017.

També es farà la inauguració de la restauració de la GÀRGOLA de la torre medieval de la Casa del Portal del Pardo.

EXPOSICIÓ JOAN JUNYER

Deixa un comentari

RECONEIXEMENT A  LA FIGURA DE JOAN JUNYER

 

Joan Junyer fou una figura molt singular de l’art del segle XX i, malgrat el gran desconeixement existent al voltant de la seva obra i la seva figura , va realitzar una destacada obra que va obtenir un gran reconeixement internacional . Per tal de fer un primer pas en el reconeixement, i , en molts casos , en el descobriment  de la seva important tasca, tres institucions (Fundació Apel.les Fenosa, Ajuntament de Barcelona i Govern Balear) uneixen els seus esforços i presenten una petita mostra de la seva ingent i important obra.

L’ any 1977 el matrimoni format per l’ artista Joan Junyer i la  pedagoga Dolors Canals feien donació dels seus bens al seu país, com  un acte de fraternitat feta des del seu exili americà. Tarradellas
signà la recepció de la Casa del Consolat de Vallcarca, en la seva  condició de president provisional. La Diputació de Barcelona figurava  com a propietària futura, i l’ any passat la Diputació de Barcelona va
cedir la casa a l’ Ajuntament de Barcelona.  Per la seva part, el  Govern Balear va rebre la finca de Llucalcari, on Joan Junyer va rebre  el llegat pictòric de la passió mallorquina del seu oncle, el pintor
Sebastià Junyer.
Ara la Casa del Consolat espera el seu destí cultural, i una  doble mostra intentarà donar a conèixer la figura de JOAN JUNYER,  donant d’ aquesta casa, amb la finalitat de reconèixer el seu gest  altruista i la seva vocació de fraternitat universal.
La mostra es  presentarà a la Casa del Consolat de  Vallacarca i a la  Fundació Apel•les Fenosa del Vendrell, entre els  dies 8 d’octubre i 30 de desembre i durant l’ any 2017 al Museu de Mallorca. Comissariada per Fina Duran i Isabel Casanellas, l’exposició està   organitzada per la Fundació Apel•les Fenosa,  l’ ICUB,  el Districte  de Gràcia i el Govern Balear, junyer foto picasso 001.jpg

LOGICOFOBISTES

Deixa un comentari

La Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell presenta  l’ exposició ELS LOGICOFOBISTES, organitzada amb la participació de la Diputació de Barcelona i els museus de Sitges, Sabadell, Terrassa, Mollet del Vallès i Cerdanyola del Vallès. L’exposició restarà oberta fins el 31 d’ agost de 2016.fots sala

 

L’ exposició reconstrueix l’exposició LOGICOFOBISTA que va tenir lloc a Barcelona, a la Lliberaria Catalonia, el maig de 1936. L’esclat de la Guerra va significar un tall a les expectatives de projecció d’ aquest grup surrealista. La majoria dels artistes varen haver d’ exiliar-se i les obres varen desaparèixer en la seva major part. Un dels interessos de la mostra actual és la identificació de les obres desaparegudes, així com de la descripció de la personalitat d’ alguns dels logicofobistes, a hores d’ ara desconeguts.

El Grup Logicofobista va congriar-se amb motiu de la visita de Paul Eluard a Barcelona el mes de gener de 1936. Eluard venia a donar unes conferències amb motiu de l’exposició de Picasso a Barcelona, patrocinada per ADLAN. El poeta francès va tenir oportunitat de connectar amb un grup de joves artistes que s’ aplegaren amb el nom de “Logicofobistes”. El projecte havia de tenir una exposició a Barcelona, i després una itinerància a Madrid i a Tenerife.

Els crítics promotors del projecte varen ser Magí Cassanyes, actiu membre d’ ADLAN i el jove poeta Viola Gamón. Tots dos varen redactar el Manifest, i especialment Viola va optar per un surrealisme al servei de la revolució.

Els artistes formaven part de diversos interessos. Hi havia dos deixembles d’ Àngel Ferrant : Ramon Marinel·lo i Jaume Sans ( Eudald Serra no va participar per estar de viatge al Japó ), dos artistes del nucli avantguardista lleidatà : l’ escultor Leandre Cristòfol i el pintor Antoni G. Lamolla. Pintors surrealistes de l’ òrbita daliniana empordanesa, com Àngel Planells i Joan Massanet. El pintor Artur Carbonell, de Sitges, bon amic de Cassanyes. Dos íntims col·legues de Viola Gamón: Remedios Varo i Esteve Francès, i dos artistes poc coneguts, com A. Gamboa-Rothwoss de Sabadell i Nadia Sokolova. També varen participar artistes de l’escena madrilenya, com Àngel Ferrant i Maruja Mallo, i de l’escena canaria com Juan Ismael.

La voluntat del grup era de representar una nova generació de surrealistes, més enllà de Miró, Dalí i Oscar Dominguez, i projectar una implicació social del surrealisme.

No cal dir que el desenllaç de la guerra va ser letal pels artistes, així com per les obres.

L’ exposició ha seguit un procés de recerca de tots els artistes, així com de les obres que varen ser presents a la mostra, i les conseqüències de la mateixa. Es parla del Grup ADLAN, de la Llibreria Catalonia on es presentaven exposicions que dirigia Josep Dalmau, de Paul Eluard, i es reconstrueixen fidelment moltes de les obres desaparegudes.

La itinerància de la mostra, anirà acompanyada d’ un accent especial a cada museu on es presentarà. Així a Sitges es personalitzarà en els tres logicofobistes sitgetans : Cassanyes, Sans i Carbonell, a Terrassa amb Marinel·lo, o a Sabadell amb Gamboa-Rothwoss.

PRIMERA EXPOSICIÓ DE FENOSA EN UN MUSEU AMERICÀ

Deixa un comentari

chanel dora 001Aquest dilluns sortien del Vendrell en direcció al Canadà les escultures i obres d’ Apel•les Fenosa que s’exibiran del 18 de juny al 6 de novembre al Musée d’ Art Contemporaine de Baie-Saint-Paul. Québec.
La mostra FENOSA-PICASSO, UNE AMITIÉ, es la primera de Fenosa en un museu americà. Els anys 1960, i 1961, havia exposat a Nova York, a la coneguda galeria Paul Rosemberg, que representava també Picasso, però mai havia fet una mostra individual en un museu, donada la dificultat de transportar obres de grans dimensions.
En aquest cas ho fa de la mà de Picasso, però també de Jean Cocteau, Paul Eluard, Coco Chanel i Tristan Tzara. El tema de l’exposició és precisament l’ amistat entre Picasso i Fenosa, on es creuen aquest poetes i la dissenyadora. Fenosa va conèixer Picasso l’ any 1924, i va mantenir una amistat fidel fins a finals dels anys quarantes, que Picasso deixa de viure a diari a Paris per anar al Sud de França, i Fenosa fa el mateix uns anys després, quan compra la Casa del Portal del Pardo al Vendrell.
La relació entre tots dos va ser tan prolífica que Fenosa va convertir-se en l’ artista contemporani de Picasso més ben representat a la seva col•lecció privada, amb més d’ un centenar d’escultures que va conservar en vida. Ara, els seus hereus, conserven aquestes escultures de Fenosa, i Bernard Ruiz Picasso, a través de la Fundación Almine y Bernard Ruiz-Picasso ha cedit les seves obres per aquesta mostra i ha ajudat a la Fundació Apel•les Fenosa per tal sigui possible. La mostra compta també amb el suport de l’ Institut Ramon Llull.
S’exposen al Canadà més d’ un centenar d’ obres, amb escultures, dibuixos, i obres de Picasso, així com de Cocteau, Eluard, Tzara i Coco Chanel.

LA COL•LECCIÓ FENOSA

Deixa un comentari

La Fundació Apel•les Fenosa inaugura el proper dia 29 d’ abril a les 19 h. l’exposició dedicada a la COL•LECCIÓ FENOSA, que presenta una selecció de les obres arribades de Paris després de ser llegades a la Fundació per Nicole Fenosa, vídua de l’escultor Apel•les Fenosa.

Nicole Fenosa va sobreviure vint-i-quatre anys el seu marit , l’escultor Apel•les Fenosa. En aquests anys no només va conservar el seu llegat, sinó que el va documentar fins a l’extrem de promoure la confecció del catàleg raonat de l’ obra escultòrica i dels seus dibuixos. Va ser un lliurament intens a la promoció i divulgació de la trajectòria vital i artística de Fenosa. Fins i tot va projectar el seu futur, amb la creació d’ una Fundació dedicada a la seva memòria, ubicada al Vendrell, a la casa del Portal, on el matrimoni va passar els estius d’ ençà de la seva adquisició l’ any 1957. Nicole Fenosa va anar donant a la Fundació la pròpia casa, el fons del taller d’originals en terra cuita, i un conjunt molt rellevant de bronzes de diferents formats, així com la totalitat dels dibuixos de l’ artista.
Finalment i com a prova final de la seva confiança amb la Fundació Apel•les Fenosa, la va fer hereva universal, inclòs el seu llegat artístic de les obres d’ altres artistes que conservava al seu taller-vivenda de Boulevard Saint-Jacques a Paris. Aquestes obres que es cataloguen formen part del conjunt de la col•lecció que Nicole Fenosa va conservar prop seu fins el seu darrer alè. Són les obres i els objectes que acompanyaren Nicole i Apel•les Fenosa al llarg de la seva vida, i donen testimoni de la sensibilitat i amplitud de la seva mirada artística.05_FF011

Older Entries