EXPOSICIÓ FENOSA I LA PORCELLANA

Deixa un comentari

Inauguració dia 3 d’ octubre DE 2014 a les 19h.
Oberta del 3 d’ octubre a finals de Febrer de 2.015.

L’any 1941 Fenosa escriu a Renée, filla de Théodore HAVILAND, propietari de la cèlebre
Manufactura Haviland de Limoges, per dir-li que aviat anirà a Limoges per treballar en
els ” plats per Picasso “. Aquesta data resulta molt important i desconeguda, doncs
implica la descoberta d’ un nou projecte que referma l’ amistat entre Picasso i Fenosa,
i, pel que fa al pintor, resulta un fet molt significatiu, doncs és coneguda la seva
relació amb la ceràmica, però de data molt més tardana, quan s’instal·la a la Costa Blava.
L’exposició de la Fundació Apel·les Fenosa presenta els 11 plats que Fenosa va fer en
aquell moment. Dos tenen com a motiu el tema del colom de la Pau, i altres clavells, que
representen l’origen andalús de Picasso.
El projecte no va reeixir, en part per la data en què va ser fet, 1941, en plena segona
Gran Guerra, quan Picasso i Fenosa pateixen els efectes de la Guerra.

La història de la relació de Fenosa amb la Porcellana comença uns anys abans. Per atzar,
Renée i el seu marit, Jean d’ Albis, de visita a Paris l’ any 1924 compren a la galeria
de la Boétie un cap fet per Fenosa. Tres anys després, el famós galerista de Modigliani,
Zborowski, vol fer una mostra de Fenosa i aquest demana als col?leccionistes si li
presten el cap per la mostra. Aquests el conviden a recollir-la a Limoges, i comença així
una relació d’ amistat que es manté a hores d’ ara amb quatre generacions de familiars de
les manufactures Haviland.
L’exposició presenta els dos caps de 1927 que Fenosa fa i edita en porcellana, segons
aquella estètica d’ ingenuïsme transcendet propera al món de Modigliani.
Després, l’ any 1941 Fenosa realitza la sèrie de plats esmentats, i posteriorment, ja als
anys seixanta les manufactures Haviland projecten edicions d’ algunes escultures de
Fenosa pensades exclusivament en porcellana.
La mostar recorda els vincles de Fenosa amb la familia Haviland d’Albis i també alguns

treballs en porcellana fets per Nicole Fenosa, esposa de l’escultor en aquells anys.
Ricoh Company Ltd.

Anuncis

LES VACANCES CATALANES DE TRISTAN TZARA

Deixa un comentari

Imatge

 

De mitjans de març a finals de juliol de 2.014 la Fundació Apel·les Fenosa presenta la mostra LES VACANCES CATALANES DE TRISTAN TZARA, que documenta i il·lustra els dos estius de 1958 i 1959 que Tzara va passar a la casa dels Fenosa al Vendrell.

Tristan Tzara havia contribuit a l’ adquisició de la casa tot venent uns dibuixos de Picasso propietat de Fenosa. L’ any 1958 va voler visitar la casa i va passar el mes d’ agost. Les excursions a Poblet, Santes Creus i Barcelona i la placidesa de les platges del Baix Penedès, varen seduïr Tzara. La mostra documenta l’estada amb imatges fotogràfiques i dibuixos de Fenosa, així com el projecte “Gravure et Poésie de ce Temps” que Jaume Pla, promotor de les edicions de la Rosa Vera, va animar a projectar amb un gravat de Fenosa i un poema de Tzara. Jaume Pla passava les vacances a Altafulla i va conviure amb l’escultor i el poeta, fins al punt de dur Tzara a Mallorca per conèixer Camilo José Cela.

L’ any 1959 Tzara va tornar al Vendrell, on va continuar dedicat a la recerca d’ anagrames a l’ obra poètica de François Villon.

LA FUNDACIÓ APEL·LES FENOSA RECORDA EL PRIMER ANIVERSARI DE LA MORT DE NICOLE FENOSA AMB UNA EXPOSICIÓ SOBRE FENOSA I ELS ARTISTES RUSSOS I DE L’ EUROPA DE L’EST.

Deixa un comentari

El 13 de novembre de 2012 moria a Paris Nicole Fenosa, vídua de l’escultor Apel·les Fenosa i presidenta de la Fundació Apel·les Fenosa. El proper dimecres 13 de novembre, a les 19 h. la Fundació Apel·les Fenosa (C. Major 25, 43700 El Vendrell ) recordarà la seva memòria amb l’acte d’inauguració de l’exposició DELS URALS A MONTPARNASSE. ARTISTES RUSSOS I DE L’ EUROPA DE L’EST AMICS DE FENOSA. La mostra estarà oberta fins a finals de febrer de 2.014 i repassa les amistats més fraternals que l’escultor i la seva esposa Nicole varen mantenir amb la colònia d’ artistes russos de l’ Escola de Paris.

 

L’ exposició recull a manera d’ homenatge a Nicole Fenosa les obres que aquesta va fer en el seu viatge a Rússia l’ any 1971.  Al llarg d’ un mes i acompanyada per l’escriptora Nella Bielsky, Nicole va recórrer amb el seu cotxe Odessa, Kiev i Moscou, realitzant gravats amb motius iconogràfics d’ aquestes ciutats que ara s’ inclouen a la mostra.

 

L’exposició  inclou obres dels artistes de l´Est amb els quals va mantenir una relació d´amistat Apel·les Fenosa:

Pau Casals, col•leccionista d’art

Deixa un comentari

El Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona presentarà de l’11 de juliol al 6 d’octubre del 2013 la col·lecció privada de Pau Casals, que inclou dues obres d’ Apel·les Fenosa.
Francesc Fontbona, autor de la monografia Pau Casals, col•leccionista d’art i comissari de l’exposició del mateix nom que es presenta al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona, ens proposa una visió sobre la col•lecció d’art de Pau Casals i, de retruc, de les relacions del músic amb les arts plàstiques. La col•lecció és molt extensa i l’autor ha limitat el contingut d’aquest llibre i la selecció d’obra per a l’exposició a les peces de pintura, escultura, dibuix i estampa noble.

En paraules de Francesc Fontbona:”Tot i que històricament s’havia concedit una atenció molt minsa a l’activitat de col•leccionista de Casals, de fet és una fita de primer ordre no sols pel seu valor artístic, sinó també pel valor simbòlic que el mestre hi atorga.
Sens dubte, per a Casals construir-se la casa i els jardins de Sant Salvador del Vendrell i omplir-los d’obres d’art i d’antiguitats era una manera de materialitzar visiblement l’estatus altíssim que aquell noi d’origen modest havia assolit al món gràcies al seu talent i al seu esforç. I, així mateix, la tria d’obres que Casals feia és també una mena d’autoretrat estètic i conceptual que no hauria de passar desapercebut als seus biògrafs ni als que s’interessen per la història de la cultura d’aquest país.
La col•lecció artística se serva a la Vil•la Casals – Museu Pau Casals a Sant Salvador, el barri marítim del Vendrell on el músic instal•la el que havia de ser la seva llar principal. La guerra civil espanyola i les seves conseqüències convertiren aquell reducte acuradament concebut pel seu creador en un paradís perdut al qual ja mai més Pau Casals no pogué tornar-se a instal•lar.
Encara que ens centrem en la figura d’un artista, d’un creador com Pau Casals, que s’expressava a través de la música en el doble vessant d’intèrpret i de compositor, cal subratllar que una col•lecció d’art no deixa de ser també, a la seva manera, una mena d’obra de creació, i endinsar-se en la del músic segur que ens dirà molt també del personatge, dels seus gustos, de les seves prevencions i de la seva actitud com a home i com a figura.”

A l’exposició s’hi podran veure importants obres de pintors i escultors dels segles XIX i XX com Josep Amat, Ricard Canals, Ramon Casas, Rafael Benet, Joaquim Mir, Francesc Gimeno, Ramon Martí Alsina, Eliseu Meifen, Mariano Benlliure, Apel•les Fenosa, Agustí Querol i Joan Rebull.

TEXTOS SOBRE FENOSA DE SALVADOR ESPRIU

Deixa un comentari

És el projecte d’Espriu de reunir tots els seus “pròlegs, articles, notes i comentaris, literaris o no”. Ocnos i el parat esglai es nodreix d’un petit nucli inicial de textos que integraven el volum Evocació de Rosselló- Pòrcel i altres notes, que ara es publiquen per primera vegada en la versió definitiva fixada per l’autor. Sobre aquest nucli de 1957, vint anys després, Espriu va projectar un nou llibre, que incorpora els textos ja publicats, considerablement corregits, i els nous materials de dues dècades. El títol triat pel mateix poeta va ser Ocnos i el parat esglai. La realització del llibre –encomanada inicialment al professor Alexis Eudald Solà– va quedar paralitzada per diverses circumstàncies i Espriu, mort el 1985, no va arribar a veure’l publicat. Represa pel poeta i editor Ramon Balasch, amic d’Espriu, l’obra es publicarà amb motiu del centenari del naixement del poeta (1913-2013).

Balasch va mantenir una intensa relació amb Espriu, que va cristal·litzar en la publicació, entre 1980 i 1982, de tota la poesia d’Espriu en versió bilingüe catalana i castellana a Edicions del Mall, empresa que dirigia el mateix Balasch, que també va publicar la narrativa completa en versió bilingüe (1985).

Des de 1980 fins a la seva mort, Espriu va anar donant setmana rere setmana a Ramon Balasch uns sobres que contenien els seus textos, on marcava les autocorreccions o supressions que creia convenients amb vista a la seva publicació en el llibre projectat.

Ocnos i el parat esglai és un títol enigmàtic. “Ocnos” és una paraula grega que significa lentitud, i d’aquí peresa i indolència, dubte i temença. Alhora és un personatge de l’infern o Hades, el “soguer”, que trena una corda d’espart inacabable que una somera es menja també sense parar. Espriu s’hi refereix en el relat que va dedicar a aquest personatge a la noranta-novena prosa de les cent que conté el llibre Les roques i el mar, el blau.

Les nou-centes pàgines d’Ocnos i el parat esglai inclouran 120 textos referits a altres autors i circumstàncies, així com quaranta pròlegs d’Espriu a obres seves, de manera que l’obra constituirà una mena de biografia de les referències de l’autor.

FENOSA INCLÒS AL LLIBRE CATALANS DE LES LLETRES I LES ARTS. EDITORIAL AROLA

Deixa un comentari

index_01[1]

OBRES DE FENOSA EN UNA MOSTRA DEDICADA A PAUL ELUARD

Deixa un comentari

expo-paul-eluard_0[1]

Older Entries Newer Entries