El 10 de juny de 1944, la Companyia del 1r Batallon del Regiment Der Führer de la Divisió SS Das Reich del Waffen SS va entrar a la vila d’Oradour-sur-Glane, on va executar en massacre a la població civil. Foren assassinades 642 persones, de les quals 190 homes afusellats, i 245 dones 207 nens metrallats i cremats viss a l’església. Aquests fets simbolitzen un dels esdeveniments més terribles de la 2a Guerra Mundial. L’estiu del 1944, les Forces Franceses de l’interior encomanen a l’escultor Apel·les Fenosa un Monument a la Memòria dels Martyrs d’Oradour-sur-Glane, que no va ser erigit al lloc determinat fins el 25 de juny de 1999, 55 anys després.
Ara, la Fundació Apel·les Fenosa recupera la història d’aquest monument censurat, a través de l’exposició Apel·les Fenosa. El monument als Martyrs d’Oradour-Sur-Glane, que explica els fets relacionas amb l’obra, s’inaugurarà el proper dia 28 de març a les 12h, i restarà obert fins a finals de setembre. Fenosa va obtenir un salconduit el setiembre de 1944 per visitar Ouradour-sur-Glane, i comença a realitzar l’escultura de grans dimensions al seu taller del Bulevard Saint-Jacques de Paris, on representa una dona embarassada, nua i amb les Mans alçades i mirant al cel; entre als seus peus cremen les flames. Paul Éluard li escriu una llegenda per als seus Neus: “Así, els homes varen fer a les sedes mares i a topes les dones la pitjor injuria: no es compadiren del infants.”
Els amics parisencs organitzen actes per recaptar recursos per les víctimes. A l’exposició, es presenten obres d’Oscar Domínguez, Clavé, Flores, Condoy, Reinoso o Fenosa per ajudar a batir el monument. Finalmente, Fenosa esposa el Monument aux Martyrs d’Oradour en guió al XIIè Salón des Surindépendants de Paris, la Tardor de 1945, on te un gran èxit i esdevè la principal obra escultòrica.
El monument censurat a Haute-Vienne també se’n parla del Saló. Es diu que el projecte ha esta fet dans le plus grand secret. El detonant del rebuig vers l’escultura l’enceta el Bisbe de Limoges, Rastouil que escriu un manifest al full parroquial, molt crític “Va-t-on laisser salir la mémoire d’Oradour?” El 19 de novembre de 1945, l’Association Nationale des Familles des Martyrs (ANFM) d’Oradour envia un communicant a Pierre Bouriscot, commissaire de la République à Limoges. Aquest text està influenciat pel manifest del Bisbe, i afirma que es “une insulte (aux) martyrs et un outrage è leur propre douleur”. No instant això, el Front Nationale paga la fossa de l’escultura en bronze.
Entre 1947 i 1948, Jean Cassou, que ha estat nomenat conservateur au Musée National d’Art Moderne de Paris, s’interessa per l’obra de Fenosa; i Cassou, president de l’Union Nationale des Intellectuels, li demanda que faci donació de l’obra al seu Museu, doncs està al corrent de la polèmica que ha suscitat l’escultura. El 29 de gener de 1948, sota la presidencia de Georges Salles, el Conseil Artistique de la Réunion des Musées Nationaux ratifica la donació. I es produeix un canvi de nom, ara es dirà “Aux Martyrs” i no figura la relació amb Oradour-sur-Glane. L’Obra s’exposa durant anys a l’exterior del Museu. Quan Jean Cassou abandona el Museu el 1965, l’escultura de Fenosa passa a les reserves.
L’any 1981, després de gestions fetes per Fenosa i la família d’Albis l’escultura surt dels magatzems del Museu i s’instal·la en un carrefour de Limoges.
Nicole Fenosa reivindica que el monument s’instal·li a Oradour-sur-Glane, es desviu llavors per ubicar el Monument a Oradour-sur-Glane, dalt d’una columna, com una flama, talment com volia Fenosa. Fa gestions prop de les institucions i finalment, aconsegueix que s’inauguri el 25 de juny de 1999, on encara ara llueix com un símbolo de la massacre.
Amb motiu de la mostra s’ha editat un llibre escrit pel professor de la Sorbonne Bertrand Tillier, i es posa a disposició del interessats el llibre de David Ferrer Revull “Recuerda” Españoles en la masacre de Oradour que descriu els espantos assassinats a Oradour.
Fundacio Apel·les Fenosa 