El 10 de juny de 1944 la 3ª Companyia del 1º Batallon del Regiment Der Führer de la Divisió SS Das Reich del Waffen SS va entrar a la vila d’ Oradour-sur-Glane on va executar una massacre a la població civil. Foren assassinades 642 persones, de les quals 190 homes afusellats i 245 dones i 207 nens metrallats i cremats vius a l’església. Aquests fets simbolitzen un dels esdeveniments més terribles de la Segona Guerra Mundial. L’ estiu del 1944 les Forces Franceses de l’ Interior encomanen a l’escultor Apel•les Fenosa un Monument a la Memòria dels Màrtirs d’ Oradour-sur-Glane, que no va ser erigit al lloc determinat llavors fins el 25 de juny de 1999, 55 anys després. Ara la Fundació Apel•les Fenosa recupera la història d’ aquest monument CENSURAT, a través de l’exposició APEL•LES FENOSA. EL MONUMENT ALS MARTYRS D’ORADOUR-SUR-GLANE que s’ inaugurarà el proper dia 28 de març a les 12h. i restarà oberta fins a finals de setembre i que explica els fets relacionats amb l’obra. Fenosa va obtenir un salconduit el setembre de 1944 per visitar Oradour-sur-Glane i comença a realitzar l’escultura de grans dimensions al seu taller del Boulevard Saint-Jacques de Paris, on representa una dona embarassada, nua, amb les mans alçades i mirant al cel, mentre als seus peus cremen les flames. Paul Éluard li escriu una llegenda per als seus peus: “Ací, els homes varen fer a les seves mares i a totes les dones la pitjor injuria: no es compadiren dels infants”. Els amics parisencs organitzen actes per recaptar recursos per les víctimes. A l’exposició es presenten obres d’ Oscar Dominguez, Clavé, Flores, Condoy, Reinoso o Fenosa per ajudar a bastir el monument. Finalment Fenosa exposa el Monument aux martyrs d’Oradour en guix al XIIe Salon des Surindépendants de Paris, la Tardor de 1945, on te un gran èxit i esdevé la principal obra escultòrica. EL MONUMENT CENSURAT A Haute- Vienne també se’n parla del Saló. Es diu que el projecte ha estat fet « dans le plus grand secret ». El detonant del rebuig vers l’escultura l’enceta el Bisbe de Limoges, Rastouil que escriu un manifest al full parroquial, molt crític « Va-t-on laisser salir la mémoire d’Oradour ? » El 19 de novembre de 1945, l’Association nationale des familles des martyrs (ANFM) d’Oradour envia un comunicat a Pierre Boursicot, commissaire de la République à Limoges. Aquest text està influenciat pel manifest del Bisbe i afirma que es « une insulte [aux] martyrs et un outrage à leur propre douleur ». Això no obstant el Front Nationale paga la fossa de l’escultura en bronze. Entre 1947 i 1948 Jean Cassou, que ha estat nomenat conservateur au Musée national d’art moderne de Paris , s’interessa per l’ obra de Fenosa. Cassou que es president de l’Union nationale des intellectuels, demana a Fenosa que faci donació de l’obra al seu Museu, doncs està al corrent de la polèmica que ha suscitat l’escultura. El 29 de gener de 1948, sota la presidència de Geroges Salles el Conseil artistique de la Réunion des Musées nationaux ratifica la donació. I es produeix un canvi de nom, ara es dirà “Aux Martyrs” i no figura la relació amb Oradour-sur-Glane. L’obra s’exposa durant anys a l’exterior del Museu. Quan Jean Cassou abandona el Museu el 1965, l’escultura de Fenosa passa a les reserves. L’ any 1981, després de gestions fetes per Fenosa i la família D’ Albis l’escultura surt dels magatzems del Museu i s’ instal•la en un carrefour de Limoges. NICOLE FENOSA REIVINDICA QUE EL MONUMENT S’INSTAL•LI A ORADOUR-SUR-GLANE Nicole Fenosa es desviu llavors per ubicar el Monument a Oradour-sur-Glane, dalt d’una columna, com una flama, talment com volia Fenosa. Fa gestions prop de les institucions i finalment aconsegueix que s’inauguri el 25 de juny de 1999, on encara ara llueix com un símbol de la massacre. Amb motiu de la mostra s’ ha editat un llibre escrit pel professor de la Sorbonne Bertrand Tillier i es posa a disposició dels interessats el llibre de David Ferrer Revull «Recuerda» Españoles en la masacre de Oradour que descriu els espanyols assassinats a Oradour

Deixa un comentari

Monument als Martyrs d’ Oradour-sur-Glâne





			

GALERIE MIRADOR, PARIS, 1948-1955

Deixa un comentari

Setembre 2019- febrer 2020 La Fundació Apel•les Fenosa del Vendrell presenta l’exposició dedicada a la Història de la Galerie Mirador. París 1948-1955, sala d’ art impulsada per exiliats catalans, amics de Fenosa, al centre de la Place Vendôme de Paris. La mostra, que ha comptat amb el suport documental de l’ Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià del Monestir de Poblet i i l’ Association de bourses internationales pour la création artistique ABICA, , reconstrueix la història de les exposicions que hi varen tenir lloc, i que suposa una descoberta sobre el dinamisme dels exiliats catalans. La galerie MIRADOR s’ obre al públic el mes de desembre de 1948 al número 17 de la Place Vendôme de París. Víctor Hurtado i Lluís Montanyà havien creat una societat d’exportació i importació de productes amb el nom de “Montaner”. Tots dos s’ hi afegeixen a la Rosita Castelucho, (Els Castelucho varen proveir a Picasso la tela i el bastidor del Gernika) que aporta el seu fons d’ obres, objectes i gravats, i Just Cabot que lliura el seu gruix de llibres, que s’instal•la com a llibreria en el subsòl de la sala. A la façana llueix un rètol amb el nom de MIRADOR, seguint la tipografia del setmanari fundat per Amadeu Hurtado, pare de Víctor Hurtado l’ any 1929 a Barcelona. La Galeria va restar oberta fins a 1956, i va tenir el seu primer període fins al 1951, quan Rosita Castelucho i Just Cabot trenquen la societat amb Víctor Hurtado i Lluís Montanyà, que regeixen la galeria fins al 1956. L’exposició il•lustra totes les exposicions rellevant dels artistes que hi exposaren i els projevtes frustrats, com les mostres de pintures de Mercè Rodoreda i d’escultures de Josep Granyer. En el primer període destaquen les exposicions de Pompeu Audivert, dels Groupe des XV. Aquest grup de fotògrafs es va congriar en una reunió el dia 8 de març de 1946 a l’estudi del fotògraf André Garban. La idea era promoure una associació per reivindicar la “vrai photographie”, i la pràctica del negatiu perfecte ,MARIA SANMARTÍ mare del pintor Antoni Clavé, amb un prefaci fet per Josep Palau i Fabre, l’escultor suïs Roland Duss, Hervé Masson germà dels poetes André i Loys Masson. L’ any 1949 arriba a França i una de les primeres exposicions es aquesta de la Galerie Mirador. Hi exposà 26 obres i el catàleg duia un text del seu germà Loys MASSON, el llibertari Miguel García Vivancos, que va ser lloat per Andrè Breton. A la segona etapa de la Galeria destaquen les mostres de Claudine Hurwitz, Antonio Suarez, que després va ser fundador del Grup El Paso, Marianne Peretti, que és avui dia una de les artistes més reputades del Brasil, on ha desenvolupat una llarga i prolífica trajectòria d’ençà del 1953, quan es trasllada a Sao Paulo i coneix l’ arquitecte Oscar Niemeyer, amb qui es casa i col•labora en projectes com en els vitralls de la Catedral de Brasilia, Rolf Hirshland, Nino Giuffrida, el pintor japonès, Key Sato, amic fraternal de Fenosa, que escriu el pròleg del catàleg i demana un altre a Jean Cocteau, Zygmund Landau, Pierre Henry, Jean Camberoque, o Georges Ribemont Dessaignes. Un projecte que no va prosperar va ser la mostra de pintures de Mercè Rodoreda. En una carta a Joan Prat, de data 6 de juliol de 1953, l’escriptora li diu: “Ahir, diumenge, al matí vaig fer un cinquè quadre. Ja tinc estil i un món. Els dos quadres primers em semblen sense cap mena d’ in terès. L’exposició serà d’aquí un parell de mesos a Mirador”. A finals de 1954 Mercè Rodoreda avisa a Lluís Montanyà que es crea a la seu de l’Organització Mundial de la Salut un servei semblant al de la Unesco. Gràcies a Eugeni Xammar aconsegueix aquest treball i es trasllada a viure a Ginebra l’any 1955.

FAÇANA DE LA GALERIE

El Vendrell, platja de Montparnasse La Fundació Apel•les Fenosa i l’ Ajuntament del Vendrell evoquen la colònia d’intel•lectuals i artistes internacionals que va consolidar-se al Vendrell als anys seixanta, amb l’ arribada de l’escultor Apel•les Fenosa, que va convidar els seus amics a la Casa del Portal del Pardo. Un llibre i una exposició narren aquest cenacle desconegut, amb la descripció dels seus protagonistes. A les colònies d’intel•lectuals cosmopolites que ha acollit la costa catalana, com les de Cadaquès, Tossa de Mar, o de Sitges, caldria afegir ara la del Vendrell, com un cenacle atractiu d’artistes i creadors, que va tenir una florida primera quan Pau Casals basteix la Vil•la Casals i una segona en els anys cinquantes i seixantes del segle XX. Aquest projecte il•lustra com va congriar-se aquesta darrera i quins eren els seus protagonistes, amb noms i cognoms, posant llum a una aventura que es va desenvolupar amb total discreció i un esperit harmònic amb el territori. Tot va començar quan l’escultor Apel•les Fenosa i la seva esposa Nicole compren una casa a la vil•la del Vendrell a finals dels anys 50s. Els artistes parisencs somniaven amb la llum del Mediterrani i aspiraven a tenir-hi una residència d’estiu. Aquesta casa va renovar l’escultura de Fenosa, però també la seva vida. Com era gran i disposava de moltes habitacions, la idea del matrimoni era la de compatir-la des del primer instant amb els seus amics, els parisencs i els catalans. Si inicialment tots eren acollits a la Casa del Portal del Pardo, finalment, com constata aquest projecte, les cases adquirides per aquests, eixamplen el nucli de la colònia internacional i l’expandeixen pel Baix Penedès. Els primers convidats varen ser Tristan Tzara, fundador del Dadaisme, els anglesos Patience Gray i Irving Davis, els artistes japonesos que havien conegut Fenosa a París, també els russos de Montparnasse, l’escriptor Michel Cournot i Nella Bielski, Cécile Eluard, filla del poeta Paul Eluard, la pianista Evelyne Dubourg, o la galerista Henriette Gomes, que va intentar dur al Vendrell a la família del pintor Balthus. Poc a poc els amics comencen a comprar cases per estar més a prop de l’escultor, com la família D’ Albis, de les fàbriques de porcellana de Limoges, Ursula Schroeder, filla del famós psiquiatra Prinzhorn, l’ antropòleg Robert Jaulin, l’antiquari llibreter Joan Gili, l’escriptor Joan Perucho, el notari Julio Lacambra, els gravadors Antoni Ollé Pinell i Jaume Pla. Els paisatges de les platges de Sant Salvador i Comarruga, amb la presència de la Vil•la Casals, Albinyana, Sant Vicenç de Calders, o Masarbonés, esdevindran una extensió de la Casa dels Fenosa.

Deixa un comentari

EXPOSICIÓ AMICS RETROBATS

Deixa un comentari

Del 3 de novembre de 2018 al 30 de febrer de 2019IMG_1418

L’ any 1951 Apel·les Fenosa torna a Barcelona per primera vegada després d’exiliar-se per assistir al funeral de la seva mare. Per sorpresa, els seus amics de joventut que viuen a Barcelona a l’ombra de la situació política i social de la Dictadura, el reben com un alenada d’ aire fresc que els hi significa una possibilitat de connectar amb l’escena parisenca. Aquests artistes són l’escultor Josep Granyer, els pintors Manuel Humbert, Joan Serra, Bosch Roger, i els crítics d’ art i també pintors Joan Cortés i Rafael Benet.

El projecte estudia aquest retrobament entre 1957 i 1958, que és l’època on Fenosa fa l’exposició de la Galeria Jardin, i quan compra la Casa del Portal, que servirà per consolidar el retorn de l’escultor exiliat.

El projecte documenta aquesta relació de comú acord amb la Fundació Rafael Benet de Barcelona, amb un catàleg que aplega textos de Jacint Berenguer, J. M. Cadena i Lluís Boada.

 

UN RETRAT A QUATRE MANS

Deixa un comentari

La Fundació Apel·les Fenosa presenta l’exposició UN RETRAT A QUATRE MANS, centrada en el retrat de Dora Maar de 1939-1940, fet per Apel·les Fenosa i acabat per Picasso. La mostra s’ inaugura el dia 24 de març a les 12h. i restarà oberta fins el 30 de setembre de 2018.

Al llarg de l’ Ocupació alemanya de Paris, Fenosa i Picasso reforcen la seva amistat i es veuen a diari. Es conegut que en exiliar-se a Paris Fenosa visita Picasso, que el rep amb una mostra individual d’escultures de Fenosa al seu taller de la rue de la Boétie, comprades en la seva absència.

Picasso viu llavors amb Dora Maar, i demana a Fenosa que la retrati. Aquest comença el retrat al taller de la rue de la Boétie. Quan el material és encara tou i Fenosa ja ha marxat, Picasso vol corregir alguns detalls de l’obra, i acaba modificant-la. El resultat és una obra feta per Fenosa i acabada per Picasso.

Una de les conseqüències de l’ Ocupació nazi és que aquest retrat acaba arraconant-se. Picasso fa dos tiratges en bronze, al fonedor Valsuani. Aquesta foneria tanca les portes el maig de 1940. No només hi ha perill dels bombardejos alemanys sobre industries metal·lúrgiques, sinó que els alemanys cerquen matèries primeres per armament de guerra. Aquesta circumstància fa que el retrat de Dora Maar a quatre mans s’ hagi de datar entre finals de 1939 i 1940.

Sorprenentment aquest retrat apareix publicat l’ any 1971 al llibre de Werner Spies sobre les escultures de Picasso, atribuït exclusivament a Picasso, i datat l’ any 1943. No va ser fins l’ any 1993 quan James Lord publica la biografia de Dora Maar i explica la història de la doble paternitat, reiterant que ha estat la pròpia Dora Maar qui li ho va explicar, tot ratificat per Picasso.

Dora Maar mor el 1997 i sorprenentment a la subhasta pública dels seus vens, apareix el retrat en guix i un exemplar en bronze, però atribuït exclusivament a Fenosa.

El dia de la subhasta, Nicole Fenosa es presenta i va aixecant la mà a les ofertes del retrat en guix, fins que l’ adquireix. Avui dia aquest retrat en guix forma part de la col·lecció de la Fundació Apel·les Fenosa.

Abans de morir James Lord el 2009 torna a escriure sobre el retrat i diu que “Quan Dora va morir, el guix i el bronze es van vendre en subhastes, però la vidua de Fenosa va insistir que el seu marit hi aparegués com a autor, però l’ obra és de Picasso”.

En aquesta situació la Fundació Apel·les Fenosa exposa els retrats en guix i bronze, amb documentació sobre l’ obra, al temps que repassa l’ amistat entre Fenosa i Picasso, i posa llum sobre el retrat que Fenosa va fer a Picasso, i el que Picasso va fer de Fenosa, il·lustrant els detalls de l’execució i formulant la hipòtesi del destí d’ aquestes dues obres perdudes.

Sobre el retrat de Picasso per Fenosa, la Fundació ha trobat una imatge, i l’explicació podria donar-se per aquests motius: Els alemanys requisen tot els materials de fossa. Picasso no pot fondre al seu fonedor habitual i trobar un nou proveïdor, Guastini. Brassaï explica que es duien guixos i bronzes del taller de Picasso al fonedor amb carretons, d’ amagat. En aquest anar i vindre el retrat fet per Fenosa es va malmetre.

Sobre el retrat de Fenosa per Picasso, la Fundació planteja una atribució errònia d’ un bust de femme que podria ser en realitat el retrat de Fenosa.

La Fundació Apel•les Fenosa presenta a la seva seu del Vendrell l’exposició Apel•les Fenosa, Retrats Vius, que s’inaugurarà dissabte 18 de novembre, a les 12h., i que restarà oberta fins el 30 de febrer de 2018. Un conjunt de 21 retrats fets per Fenosa de persones que encara viuen. La majoria son fets en volum, però també hi ha dibuixos, com els realitzats per la cantant Marina Rossell i el fotògraf Jean-Marie del Moral. La Fundació ha contactat amb tots ells i els ha demanat un record de les sessions de posat, on expliquen els motius i les anècdotes de l’obra. El retratats son : Antoine d’ Albis de la família de porcellanes Haviland, Éric Bungener, l’escriptor Josep Carol, Carmen Bonet, la pianista Évelyne Dubourg, Nathalie Fillon, Magda Gorina Recasens, Edmond de La Haye Jousselin, Eléonore Jaulin, l’escriptor Hugues Labruse,Patricia Martin Recasens, el fotògraf Jean-Marie del Moral, Francesca Patout, l’arquitecte Ricardo Ribas, la cantant Marina Rossell, Maraki . Roulier , Josep Maria Rovirosa, Arnaud Sylvestre de Sacy, Montserrat Miret Nin, i la de més edat de tots, Ursula Prinzhorn, amb més de 101 anys, filla del famós psiquiatra Franz Prinzhorn. Fenosa va realitzar al llarg de la seva vida molts retrats de persones vinculades al seu entorn d’ amistats. Li agradava fer-ho per tal de tenir l’oportunitat de dialogar amb ells i compartir unes estones de privacitat. Els retrats de Fenosa figuren a museus del món, especialment va retratar Picasso, Coco Chanel, Jean Cocteau, o Paul Eluard.

Deixa un comentari

COCO CHANEL-APEL•LES FENOSA I EL BALLET BACCANHALE

Deixa un comentari

balletsrusses-photo08.jpgEl proper 17 de juny a les 12’30h. la Fundació Apel·les Fenosa inaugura la mostra COCO CHANEL-APEL·LES FENOSA I EL BALLET BACCANHALE, en un acte on celebrarà la concessió del PREMI NACIONAL DE CULTURA 2017        .

El Ballet s’ havia d’estrenar a Londres el setembre de 1939, però la declaració de Guerra ho va complicar. Finalment es va estrenar a Nova York al novembre de 1939. Dalí no volia, doncs Chanel no va deixar viatjar el vestuari que ja estava fet. Finalment va ser un èxit a Nova York, i Dalí ho va acceptar.

El projecte ha investigat tot el que ja estava fet abans de l’estrena a Nova York, i com Dalí i Chanel ho preparaven, i com Fenosa va col·laborar en els objectes, i com un altre exiliat, Antonio Canovas del Castillo hi va col·laborar.

Apel·les Fenosa col·labora en l’execució dels objectes del Ballet al costat de Coco Chanel i d’ aquesta relació neix un amor que els farà conviure junts al mes de setembre de 1939.

 

Dalí s’estava a Font Romeu i donava instruccions des de la distància.

Una de les figures executades per tots dos és el cap de la figura de “Leda”, que és una imatge molt daliniana. Fenosa va realitzar un dibuix preparatori, i en una fotografia de la mostra apareix Coco Chanel posant el casc amb el cigne al mateix Fenosa.

Totes aquestes figures s’executen als tallers de Chanel a la Rue Cambon de París, l’ agost de 1939. Fenosa s’ instal·la a l’ Hotel Ritz el mes de setembre, i després cedeix l’ habitació de l’ hotel a Jean Cocteau i aquest cedeix a Fenosa el seu apartament. D’ aquesta manera tots dos son prop de la Rue Cambon.

Una de les figures central del ballet és el “Cavaller de la Mort”, Dalí imagina un ballarí dins d’ un paraigua gegant. Aparentment és un esquelet dins d’ un paraigua invertit. Fenosa dibuixa diverses opcions per una peu d’ au. Aquests dibuixos i fotografies són l’unic testimoni que existeix. Chanel troba una solució original per aquest peu incòmode pels ballarins, quan el fa fictici i es mou mentre el ballarí du les cames negres i l’espectador només veu una cama ortopèdica en moviment.

 

A començament de setembre de 1939 tanquen l’ Hotel de Font Romeu i els Dalí tornen a Paris.. França declara la Guerra a Alemanya- El dia 10 de setembre els Dalí son a Paris, després marxen a Arcachon.

La Companyia dels Ballets Russos suspen l’espectacle i el dia 14 de setembre Massine arriba a New York. Es el primer que arriba i comença a fer càsting a 6 nois i 6 noies amb la voluntat d’estrenar el Ballet a Nova York.

Tres setmanes després de la declaració de Guerra Chanel tanca els tallers.

Chanel es nega a deixar viatjar els seus vestits i objectes a Nova York si no viatgen amb Dalí.

  1. James escriu als Dalí per dir que Barbara Karinska podria fer els vestits a Nova York. E. James escreiu als Dalí dient que un criat seu duria els vestits de Chanel. Dalí escriu a Edward James demanant-li que parli amb Massine per ajornar l’estrena de la Bachannale. James li diu que es impossible doncs Massine te tots els drets.

Finalment Karinka fa els nous vestits i el 9 de novembre s’estrena la Bacchanale a Nova York, amb un gran èxit.

L’exposició reprodueix alguns dels objectes del Ballet, realitzats sota la coordinació de l’escultor Philippe Lavaill, director de l’ Aula d’ Escultura de Recerca Fenosiana del Vendrell, i els seus alumnes.

El dia de la inauguració es farà una performance amb actors que duran aquest objectes sota la música wagneriana triada pel Ballet.

En el mateix acte, la Fundació Apel·les Fenosa compartirà amb els assistents el PREMI NACIONAL DE CULTURA 2017.

També es farà la inauguració de la restauració de la GÀRGOLA de la torre medieval de la Casa del Portal del Pardo.

EXPOSICIÓ JOAN JUNYER

Deixa un comentari

RECONEIXEMENT A  LA FIGURA DE JOAN JUNYER

 

Joan Junyer fou una figura molt singular de l’art del segle XX i, malgrat el gran desconeixement existent al voltant de la seva obra i la seva figura , va realitzar una destacada obra que va obtenir un gran reconeixement internacional . Per tal de fer un primer pas en el reconeixement, i , en molts casos , en el descobriment  de la seva important tasca, tres institucions (Fundació Apel.les Fenosa, Ajuntament de Barcelona i Govern Balear) uneixen els seus esforços i presenten una petita mostra de la seva ingent i important obra.

L’ any 1977 el matrimoni format per l’ artista Joan Junyer i la  pedagoga Dolors Canals feien donació dels seus bens al seu país, com  un acte de fraternitat feta des del seu exili americà. Tarradellas
signà la recepció de la Casa del Consolat de Vallcarca, en la seva  condició de president provisional. La Diputació de Barcelona figurava  com a propietària futura, i l’ any passat la Diputació de Barcelona va
cedir la casa a l’ Ajuntament de Barcelona.  Per la seva part, el  Govern Balear va rebre la finca de Llucalcari, on Joan Junyer va rebre  el llegat pictòric de la passió mallorquina del seu oncle, el pintor
Sebastià Junyer.
Ara la Casa del Consolat espera el seu destí cultural, i una  doble mostra intentarà donar a conèixer la figura de JOAN JUNYER,  donant d’ aquesta casa, amb la finalitat de reconèixer el seu gest  altruista i la seva vocació de fraternitat universal.
La mostra es  presentarà a la Casa del Consolat de  Vallacarca i a la  Fundació Apel•les Fenosa del Vendrell, entre els  dies 8 d’octubre i 30 de desembre i durant l’ any 2017 al Museu de Mallorca. Comissariada per Fina Duran i Isabel Casanellas, l’exposició està   organitzada per la Fundació Apel•les Fenosa,  l’ ICUB,  el Districte  de Gràcia i el Govern Balear, junyer foto picasso 001.jpg

LOGICOFOBISTES

Deixa un comentari

La Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell presenta  l’ exposició ELS LOGICOFOBISTES, organitzada amb la participació de la Diputació de Barcelona i els museus de Sitges, Sabadell, Terrassa, Mollet del Vallès i Cerdanyola del Vallès. L’exposició restarà oberta fins el 31 d’ agost de 2016.fots sala

 

L’ exposició reconstrueix l’exposició LOGICOFOBISTA que va tenir lloc a Barcelona, a la Lliberaria Catalonia, el maig de 1936. L’esclat de la Guerra va significar un tall a les expectatives de projecció d’ aquest grup surrealista. La majoria dels artistes varen haver d’ exiliar-se i les obres varen desaparèixer en la seva major part. Un dels interessos de la mostra actual és la identificació de les obres desaparegudes, així com de la descripció de la personalitat d’ alguns dels logicofobistes, a hores d’ ara desconeguts.

El Grup Logicofobista va congriar-se amb motiu de la visita de Paul Eluard a Barcelona el mes de gener de 1936. Eluard venia a donar unes conferències amb motiu de l’exposició de Picasso a Barcelona, patrocinada per ADLAN. El poeta francès va tenir oportunitat de connectar amb un grup de joves artistes que s’ aplegaren amb el nom de “Logicofobistes”. El projecte havia de tenir una exposició a Barcelona, i després una itinerància a Madrid i a Tenerife.

Els crítics promotors del projecte varen ser Magí Cassanyes, actiu membre d’ ADLAN i el jove poeta Viola Gamón. Tots dos varen redactar el Manifest, i especialment Viola va optar per un surrealisme al servei de la revolució.

Els artistes formaven part de diversos interessos. Hi havia dos deixembles d’ Àngel Ferrant : Ramon Marinel·lo i Jaume Sans ( Eudald Serra no va participar per estar de viatge al Japó ), dos artistes del nucli avantguardista lleidatà : l’ escultor Leandre Cristòfol i el pintor Antoni G. Lamolla. Pintors surrealistes de l’ òrbita daliniana empordanesa, com Àngel Planells i Joan Massanet. El pintor Artur Carbonell, de Sitges, bon amic de Cassanyes. Dos íntims col·legues de Viola Gamón: Remedios Varo i Esteve Francès, i dos artistes poc coneguts, com A. Gamboa-Rothwoss de Sabadell i Nadia Sokolova. També varen participar artistes de l’escena madrilenya, com Àngel Ferrant i Maruja Mallo, i de l’escena canaria com Juan Ismael.

La voluntat del grup era de representar una nova generació de surrealistes, més enllà de Miró, Dalí i Oscar Dominguez, i projectar una implicació social del surrealisme.

No cal dir que el desenllaç de la guerra va ser letal pels artistes, així com per les obres.

L’ exposició ha seguit un procés de recerca de tots els artistes, així com de les obres que varen ser presents a la mostra, i les conseqüències de la mateixa. Es parla del Grup ADLAN, de la Llibreria Catalonia on es presentaven exposicions que dirigia Josep Dalmau, de Paul Eluard, i es reconstrueixen fidelment moltes de les obres desaparegudes.

La itinerància de la mostra, anirà acompanyada d’ un accent especial a cada museu on es presentarà. Així a Sitges es personalitzarà en els tres logicofobistes sitgetans : Cassanyes, Sans i Carbonell, a Terrassa amb Marinel·lo, o a Sabadell amb Gamboa-Rothwoss.

PRIMERA EXPOSICIÓ DE FENOSA EN UN MUSEU AMERICÀ

Deixa un comentari

chanel dora 001Aquest dilluns sortien del Vendrell en direcció al Canadà les escultures i obres d’ Apel•les Fenosa que s’exibiran del 18 de juny al 6 de novembre al Musée d’ Art Contemporaine de Baie-Saint-Paul. Québec.
La mostra FENOSA-PICASSO, UNE AMITIÉ, es la primera de Fenosa en un museu americà. Els anys 1960, i 1961, havia exposat a Nova York, a la coneguda galeria Paul Rosemberg, que representava també Picasso, però mai havia fet una mostra individual en un museu, donada la dificultat de transportar obres de grans dimensions.
En aquest cas ho fa de la mà de Picasso, però també de Jean Cocteau, Paul Eluard, Coco Chanel i Tristan Tzara. El tema de l’exposició és precisament l’ amistat entre Picasso i Fenosa, on es creuen aquest poetes i la dissenyadora. Fenosa va conèixer Picasso l’ any 1924, i va mantenir una amistat fidel fins a finals dels anys quarantes, que Picasso deixa de viure a diari a Paris per anar al Sud de França, i Fenosa fa el mateix uns anys després, quan compra la Casa del Portal del Pardo al Vendrell.
La relació entre tots dos va ser tan prolífica que Fenosa va convertir-se en l’ artista contemporani de Picasso més ben representat a la seva col•lecció privada, amb més d’ un centenar d’escultures que va conservar en vida. Ara, els seus hereus, conserven aquestes escultures de Fenosa, i Bernard Ruiz Picasso, a través de la Fundación Almine y Bernard Ruiz-Picasso ha cedit les seves obres per aquesta mostra i ha ajudat a la Fundació Apel•les Fenosa per tal sigui possible. La mostra compta també amb el suport de l’ Institut Ramon Llull.
S’exposen al Canadà més d’ un centenar d’ obres, amb escultures, dibuixos, i obres de Picasso, així com de Cocteau, Eluard, Tzara i Coco Chanel.

Older Entries