EXPOSICIÓ JOAN JUNYER

Deixa un comentari

RECONEIXEMENT A  LA FIGURA DE JOAN JUNYER

 

Joan Junyer fou una figura molt singular de l’art del segle XX i, malgrat el gran desconeixement existent al voltant de la seva obra i la seva figura , va realitzar una destacada obra que va obtenir un gran reconeixement internacional . Per tal de fer un primer pas en el reconeixement, i , en molts casos , en el descobriment  de la seva important tasca, tres institucions (Fundació Apel.les Fenosa, Ajuntament de Barcelona i Govern Balear) uneixen els seus esforços i presenten una petita mostra de la seva ingent i important obra.

L’ any 1977 el matrimoni format per l’ artista Joan Junyer i la  pedagoga Dolors Canals feien donació dels seus bens al seu país, com  un acte de fraternitat feta des del seu exili americà. Tarradellas
signà la recepció de la Casa del Consolat de Vallcarca, en la seva  condició de president provisional. La Diputació de Barcelona figurava  com a propietària futura, i l’ any passat la Diputació de Barcelona va
cedir la casa a l’ Ajuntament de Barcelona.  Per la seva part, el  Govern Balear va rebre la finca de Llucalcari, on Joan Junyer va rebre  el llegat pictòric de la passió mallorquina del seu oncle, el pintor
Sebastià Junyer.
Ara la Casa del Consolat espera el seu destí cultural, i una  doble mostra intentarà donar a conèixer la figura de JOAN JUNYER,  donant d’ aquesta casa, amb la finalitat de reconèixer el seu gest  altruista i la seva vocació de fraternitat universal.
La mostra es  presentarà a la Casa del Consolat de  Vallacarca i a la  Fundació Apel•les Fenosa del Vendrell, entre els  dies 8 d’octubre i 30 de desembre i durant l’ any 2017 al Museu de Mallorca. Comissariada per Fina Duran i Isabel Casanellas, l’exposició està   organitzada per la Fundació Apel•les Fenosa,  l’ ICUB,  el Districte  de Gràcia i el Govern Balear, junyer foto picasso 001.jpg

LOGICOFOBISTES

Deixa un comentari

La Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell presenta  l’ exposició ELS LOGICOFOBISTES, organitzada amb la participació de la Diputació de Barcelona i els museus de Sitges, Sabadell, Terrassa, Mollet del Vallès i Cerdanyola del Vallès. L’exposició restarà oberta fins el 31 d’ agost de 2016.fots sala

 

L’ exposició reconstrueix l’exposició LOGICOFOBISTA que va tenir lloc a Barcelona, a la Lliberaria Catalonia, el maig de 1936. L’esclat de la Guerra va significar un tall a les expectatives de projecció d’ aquest grup surrealista. La majoria dels artistes varen haver d’ exiliar-se i les obres varen desaparèixer en la seva major part. Un dels interessos de la mostra actual és la identificació de les obres desaparegudes, així com de la descripció de la personalitat d’ alguns dels logicofobistes, a hores d’ ara desconeguts.

El Grup Logicofobista va congriar-se amb motiu de la visita de Paul Eluard a Barcelona el mes de gener de 1936. Eluard venia a donar unes conferències amb motiu de l’exposició de Picasso a Barcelona, patrocinada per ADLAN. El poeta francès va tenir oportunitat de connectar amb un grup de joves artistes que s’ aplegaren amb el nom de “Logicofobistes”. El projecte havia de tenir una exposició a Barcelona, i després una itinerància a Madrid i a Tenerife.

Els crítics promotors del projecte varen ser Magí Cassanyes, actiu membre d’ ADLAN i el jove poeta Viola Gamón. Tots dos varen redactar el Manifest, i especialment Viola va optar per un surrealisme al servei de la revolució.

Els artistes formaven part de diversos interessos. Hi havia dos deixembles d’ Àngel Ferrant : Ramon Marinel·lo i Jaume Sans ( Eudald Serra no va participar per estar de viatge al Japó ), dos artistes del nucli avantguardista lleidatà : l’ escultor Leandre Cristòfol i el pintor Antoni G. Lamolla. Pintors surrealistes de l’ òrbita daliniana empordanesa, com Àngel Planells i Joan Massanet. El pintor Artur Carbonell, de Sitges, bon amic de Cassanyes. Dos íntims col·legues de Viola Gamón: Remedios Varo i Esteve Francès, i dos artistes poc coneguts, com A. Gamboa-Rothwoss de Sabadell i Nadia Sokolova. També varen participar artistes de l’escena madrilenya, com Àngel Ferrant i Maruja Mallo, i de l’escena canaria com Juan Ismael.

La voluntat del grup era de representar una nova generació de surrealistes, més enllà de Miró, Dalí i Oscar Dominguez, i projectar una implicació social del surrealisme.

No cal dir que el desenllaç de la guerra va ser letal pels artistes, així com per les obres.

L’ exposició ha seguit un procés de recerca de tots els artistes, així com de les obres que varen ser presents a la mostra, i les conseqüències de la mateixa. Es parla del Grup ADLAN, de la Llibreria Catalonia on es presentaven exposicions que dirigia Josep Dalmau, de Paul Eluard, i es reconstrueixen fidelment moltes de les obres desaparegudes.

La itinerància de la mostra, anirà acompanyada d’ un accent especial a cada museu on es presentarà. Així a Sitges es personalitzarà en els tres logicofobistes sitgetans : Cassanyes, Sans i Carbonell, a Terrassa amb Marinel·lo, o a Sabadell amb Gamboa-Rothwoss.

PRIMERA EXPOSICIÓ DE FENOSA EN UN MUSEU AMERICÀ

Deixa un comentari

chanel dora 001Aquest dilluns sortien del Vendrell en direcció al Canadà les escultures i obres d’ Apel•les Fenosa que s’exibiran del 18 de juny al 6 de novembre al Musée d’ Art Contemporaine de Baie-Saint-Paul. Québec.
La mostra FENOSA-PICASSO, UNE AMITIÉ, es la primera de Fenosa en un museu americà. Els anys 1960, i 1961, havia exposat a Nova York, a la coneguda galeria Paul Rosemberg, que representava també Picasso, però mai havia fet una mostra individual en un museu, donada la dificultat de transportar obres de grans dimensions.
En aquest cas ho fa de la mà de Picasso, però també de Jean Cocteau, Paul Eluard, Coco Chanel i Tristan Tzara. El tema de l’exposició és precisament l’ amistat entre Picasso i Fenosa, on es creuen aquest poetes i la dissenyadora. Fenosa va conèixer Picasso l’ any 1924, i va mantenir una amistat fidel fins a finals dels anys quarantes, que Picasso deixa de viure a diari a Paris per anar al Sud de França, i Fenosa fa el mateix uns anys després, quan compra la Casa del Portal del Pardo al Vendrell.
La relació entre tots dos va ser tan prolífica que Fenosa va convertir-se en l’ artista contemporani de Picasso més ben representat a la seva col•lecció privada, amb més d’ un centenar d’escultures que va conservar en vida. Ara, els seus hereus, conserven aquestes escultures de Fenosa, i Bernard Ruiz Picasso, a través de la Fundación Almine y Bernard Ruiz-Picasso ha cedit les seves obres per aquesta mostra i ha ajudat a la Fundació Apel•les Fenosa per tal sigui possible. La mostra compta també amb el suport de l’ Institut Ramon Llull.
S’exposen al Canadà més d’ un centenar d’ obres, amb escultures, dibuixos, i obres de Picasso, així com de Cocteau, Eluard, Tzara i Coco Chanel.

LA COL•LECCIÓ FENOSA

Deixa un comentari

La Fundació Apel•les Fenosa inaugura el proper dia 29 d’ abril a les 19 h. l’exposició dedicada a la COL•LECCIÓ FENOSA, que presenta una selecció de les obres arribades de Paris després de ser llegades a la Fundació per Nicole Fenosa, vídua de l’escultor Apel•les Fenosa.

Nicole Fenosa va sobreviure vint-i-quatre anys el seu marit , l’escultor Apel•les Fenosa. En aquests anys no només va conservar el seu llegat, sinó que el va documentar fins a l’extrem de promoure la confecció del catàleg raonat de l’ obra escultòrica i dels seus dibuixos. Va ser un lliurament intens a la promoció i divulgació de la trajectòria vital i artística de Fenosa. Fins i tot va projectar el seu futur, amb la creació d’ una Fundació dedicada a la seva memòria, ubicada al Vendrell, a la casa del Portal, on el matrimoni va passar els estius d’ ençà de la seva adquisició l’ any 1957. Nicole Fenosa va anar donant a la Fundació la pròpia casa, el fons del taller d’originals en terra cuita, i un conjunt molt rellevant de bronzes de diferents formats, així com la totalitat dels dibuixos de l’ artista.
Finalment i com a prova final de la seva confiança amb la Fundació Apel•les Fenosa, la va fer hereva universal, inclòs el seu llegat artístic de les obres d’ altres artistes que conservava al seu taller-vivenda de Boulevard Saint-Jacques a Paris. Aquestes obres que es cataloguen formen part del conjunt de la col•lecció que Nicole Fenosa va conservar prop seu fins el seu darrer alè. Són les obres i els objectes que acompanyaren Nicole i Apel•les Fenosa al llarg de la seva vida, i donen testimoni de la sensibilitat i amplitud de la seva mirada artística.05_FF011

LA CASA DEL PORTAL

Deixa un comentari

 

LA CASA DEL PORTAL DEL PARDO.

santes creus 001 

La Fundació Apel·les Fenosa inaugura el proper dia 20 de març a les 19h. una exposició dedicada a la història de la Casa del Portal, seu de la Fundació.

L’ objectiu de l’exposició  és reivindicar la història de la casa, amb cinc-cents anys d’ història, datació que la situa com l’edifici conservat més vell del Vendrell i més emblemàtic a la vegada, per la seva condició històrica i pel fet de ser una casa palau renaixentista.

La primera data documentada de l’edifici és de 1518, quan Bernat Nin la inscriu en un capbreu.  Nomenat cavaller, Bernat Nin va incorporar a l’ arc del Portal l’escut de la família Nin, que s’ ha conservat fins al present. L’ any 1527 Bernat ven la casa al seu fill, Lluís Nin, que aixeca la torres del portal tal com és ara.

Sovint s’ anomena la Casa com a Portal del Pardo. En un document  de 1622 trobat a Valls, apareix el nom de Francesc Nin, de la casa gran del Vendrell, “dit Lo Pardo”. El nom de Portal del Pardo ve d’ aquest Francesc Nin, que ocupava la casa on ara hi ha la sala d’exposicions de l’ Ajuntament del Vendrell.

A finals del segle XVII Raymunda Nin , darrera propietària de la família Nin es casa amb Ramon Congost, notari públic de Barcelona,  actiu entre 1668 i 1713), que esdevé titular de la Casa.

Raymunda Nin, però,  deixa la casa a la seva filla Maria Rovira i el seu fill Josep Congost, ciutadà honrat de Barcelona, interposa un pleit de propietat.

Entre els anys 1732-1739, mentre es fan les obres de la nova església del Vendrell, la casa fa funcions d’església.

En un capbreu de 1761 la casa apareix com a propietat en part de Felix Serra compartida com a Caserna de Cavalleria.

Gertrudis Serra Trillas es casa amb el Consol de França a Barcelona Jean Baptiste Aubert que esdevé propietari de la casa entre 1773-1793.

Entre 1793-1957, la casa passa a ser propietat de la família Guimerà

Fenosa compra la casa l’ any 1957.

L’exposició recull documents gràfics i objectes de les diverses èpoques, com pintures, fotografies que palesen els canvis soferts per la fesomia de la Casa. Una raresa és que mentre es rehabilitava la planta baixa com a museu Apel·les Fenosa, varen emergir restes romanes que podrien venir de les muralles del Vendrell o d’ edificacions properes.

EXPOSICIÓ FENOSA I LA PORCELLANA

Deixa un comentari

Inauguració dia 3 d’ octubre DE 2014 a les 19h.
Oberta del 3 d’ octubre a finals de Febrer de 2.015.

L’any 1941 Fenosa escriu a Renée, filla de Théodore HAVILAND, propietari de la cèlebre
Manufactura Haviland de Limoges, per dir-li que aviat anirà a Limoges per treballar en
els ” plats per Picasso “. Aquesta data resulta molt important i desconeguda, doncs
implica la descoberta d’ un nou projecte que referma l’ amistat entre Picasso i Fenosa,
i, pel que fa al pintor, resulta un fet molt significatiu, doncs és coneguda la seva
relació amb la ceràmica, però de data molt més tardana, quan s’instal·la a la Costa Blava.
L’exposició de la Fundació Apel·les Fenosa presenta els 11 plats que Fenosa va fer en
aquell moment. Dos tenen com a motiu el tema del colom de la Pau, i altres clavells, que
representen l’origen andalús de Picasso.
El projecte no va reeixir, en part per la data en què va ser fet, 1941, en plena segona
Gran Guerra, quan Picasso i Fenosa pateixen els efectes de la Guerra.

La història de la relació de Fenosa amb la Porcellana comença uns anys abans. Per atzar,
Renée i el seu marit, Jean d’ Albis, de visita a Paris l’ any 1924 compren a la galeria
de la Boétie un cap fet per Fenosa. Tres anys després, el famós galerista de Modigliani,
Zborowski, vol fer una mostra de Fenosa i aquest demana als col?leccionistes si li
presten el cap per la mostra. Aquests el conviden a recollir-la a Limoges, i comença així
una relació d’ amistat que es manté a hores d’ ara amb quatre generacions de familiars de
les manufactures Haviland.
L’exposició presenta els dos caps de 1927 que Fenosa fa i edita en porcellana, segons
aquella estètica d’ ingenuïsme transcendet propera al món de Modigliani.
Després, l’ any 1941 Fenosa realitza la sèrie de plats esmentats, i posteriorment, ja als
anys seixanta les manufactures Haviland projecten edicions d’ algunes escultures de
Fenosa pensades exclusivament en porcellana.
La mostar recorda els vincles de Fenosa amb la familia Haviland d’Albis i també alguns

treballs en porcellana fets per Nicole Fenosa, esposa de l’escultor en aquells anys.
Ricoh Company Ltd.

LES VACANCES CATALANES DE TRISTAN TZARA

Deixa un comentari

Imatge

 

De mitjans de març a finals de juliol de 2.014 la Fundació Apel·les Fenosa presenta la mostra LES VACANCES CATALANES DE TRISTAN TZARA, que documenta i il·lustra els dos estius de 1958 i 1959 que Tzara va passar a la casa dels Fenosa al Vendrell.

Tristan Tzara havia contribuit a l’ adquisició de la casa tot venent uns dibuixos de Picasso propietat de Fenosa. L’ any 1958 va voler visitar la casa i va passar el mes d’ agost. Les excursions a Poblet, Santes Creus i Barcelona i la placidesa de les platges del Baix Penedès, varen seduïr Tzara. La mostra documenta l’estada amb imatges fotogràfiques i dibuixos de Fenosa, així com el projecte “Gravure et Poésie de ce Temps” que Jaume Pla, promotor de les edicions de la Rosa Vera, va animar a projectar amb un gravat de Fenosa i un poema de Tzara. Jaume Pla passava les vacances a Altafulla i va conviure amb l’escultor i el poeta, fins al punt de dur Tzara a Mallorca per conèixer Camilo José Cela.

L’ any 1959 Tzara va tornar al Vendrell, on va continuar dedicat a la recerca d’ anagrames a l’ obra poètica de François Villon.

Older Entries