Categories
Uncategorized

LA FUNDACIÓ APEL·LES FENOSA RESCATA L’OBRA DE DUES DONES ARTISTES: MONTSERRAT FARGAS I NADIA SOKOLOVA

Des del  Dia dels Museus i finals de setembre de 2021 la Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell ens apropa a l’obra de dues creadores desconegudes: MONTSERRAT FARGAS i NÀDIA SOKOLOVA, totes dues actives a la Barcelona dels anys trenta.

MONTSERRAT FARGAS  ( Barcelona, 1908-circa 1975 ) va ser la companya d’ Apel·les Fenosa entre els anys 1930 i 1939, entre la seva tornada de l’exili parisenc i la fugida després de la desfeta  de la Guerra Civil. Tots dos vivien en un pis-taller prop de la Plaça Reial. Fenosa la va animar a pintar i va fer una obra propera a la sensibilitat fenosiana.  Exposà individualment en aquella època, incorporant-se al cercle d’ amis de l’escultor…..Granyer, Domingo, Pruna, Bosch Roger i especialment l’escultor Manolo Hugué.  Restà a Barcelona després de la Guerra i va continuar pintant, amb una obra de cromatisme fauvista.

NÀDIA SOKOLOVA,( Biarritz, 1911- Treignac, 2004)  va ser amiga de la Montserrat Fargas. Nascuda a Biarritz, va arribar a Barcelona als anys 30, desenvolupant una obra poètica i participant de les activitats del grup ADLAN. L’ any 1935 va marxar a Nova York. La seva germana VÀLIA SOKOLOVA vivia amb ella a Barcelona. Cantatriu, va esdevenir pintora surrealista. Exposà individualment a la Joieria Roca de Barcelona, i formà part de l’exposició LOGICOFOBISTA, tot i que el nom que apareix a la propaganda de la mostra és el de la Nàdia. Aquesta exposició representa una aportació a la biografia de la poeta, i a l’aclariment sobre la personalitat de la seva germana.

Categories
Uncategorized

JOSEP CARNER I ELS JOCS FLORALS DE LA LLENGUA CATALANA. PARIS, 1948.

Amb motiu de l’ ANY CARNER, que commemora els 50 anys de la mort del “Príncep dels poetes”, la Fundació Apel·les Fenosa presenta l’exposició JOSEP CARNER I ELS JOCS FLORALS DE LA LLENGUA CATALANA, PARÍS, 1948, que recorda l’amistat entre el poeta i l’escultor. En aquest esdeveniment, Nicole Fenosa va ser triada per  Mercè Rodoreda com la Reina dels Jocs Florals. El vestit  va ser dissenyat per l’escultor Joan Rebull.

L’exposició es presentarà a la seu de la Fundació Apel·les Fenosa, C/ Major, 25, 43700 El Vendrell entre els mesos de març o abril de 2021.

L’HAMADRIADE DEL VIOLÍ

Josep Carner i Fenosa es troben a París l’any 1948 i comparteixen la proximitat amb Mercè Rodoreda i Armand Obiols, i iniciatives com la Revista de Catalunya, i, òbviament, els Jocs Florals de la Llengua Catalana, que Carner presideix.

L’ any 1948 Fenosa fa el retrat de Carner, i d’ençà d’ aquests moments la seva relació és més estreta. Carner li envia el poema de L’hamadríade del violí, que Fenosa publica en diversos catàlegs i llibres, i tots dos es veuen quan el poeta visita París.

El poema està inspirat en l’obra “Violoniste, que va ser exposada per primera vegada l’any 1946 a la Galeria Jacques Dubourg de Paris, on Carner la va veure per primera vegada. Va ser publicat per primera vegada a la Revista de Catalunya, i Fenosa va fer-lo servir en moltes de les seves publicacions……al catàleg de l’exposició de la Galeria Jardin de Barcelona, 1957. A les Obres completes de Josep Carner , I: Poesia. Barcelona: Selecta, 1957, a l’edició feta per Joan Gili l’any 1964, a la primera gran monografia sobre Fenosa, editada a Barcelona l’any 1969, per Polígrafa, sota la direcció de Joan Perucho, i escrita per Raymond Cogniat, incorporat al catàleg de l’exposició de Fenosa a la Sala Gaspar de Barcelona, l’ any 1969. També va ser traduit al francés a la revista SUD, l’any 1976 i al llibre escrit per Jean Leymarie, i editat per Skira, l’any 1993.

ELS JOCS FLORALS DE LA LLENGUA CATALANA A PARIS, 1948

Abans dels Jocs Florals de París de 1948, es van celebrar a l’exili el 1941 a Buenos Aires, el 1942 a Ciutat de Mèxic, el 1943 a Santiago de Xile, el 1944 a L’ Havana, el 1945 a Bogotà, el 1946 a Montpellier i el 1947 a Londres.

Els Jocs es varen celebrar a l’anfiteatre de la Sorbonne de París el 7 de novembre de 1948, sota la presidencia de Josep Carner i amb un jurat composat pel mateix poeta i Just Cabot, Jean Cassou, Pierre Fouché, Josep Quero i Molares, Mario Roques.

MERCÈ RODOREDA

L’exposició recorda el vincle estret entre Rodoreda i Fenosa, fins al punt que la concentració de l’escriptora en el Món d’ Ulisses, va influenciar Fenosa en el cicle d’escultures dedicades a l’ Odisea.

A principis de 1947, Mercè Rodoreda  pogué deixar la feina de cosidora per passar a treballar un altre cop com a col·laboradora a la Revista de Catalunya. A banda de publicar durant aquell any narracions a les diverses edicions de la revista.

L’any 1947, als Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a Londres, guanyà la seva primera Flor Natural amb sis sonets. Amb el poema Món d’Ulisses, Rodoreda s’alçà per segon cop amb la Flor Natural dels Jocs Florals de 1948 a París poema que fou publicat a la revista  La Nostra Revista aquell mateix any.

Rodoreda pensà editar el poemari amb il·lustracions d’ Apel·les Fenosa. Es conserven només  dos dibuixos de Penélope que s’exposen a la mostra.

PALAU I FABRE

Josep Palau i Fabre va obtenir un accèssit a la “Flor Natural” dels Jocs Florals amb el poemari “L’Aventura”. Resident a París, Palau havia visitat sovint l’estudi de Fenosa. D’aquesta època destaca la sèrie de dibuixos que l’escultor va fer per il·lustrar el Llibre d’Amic i Amat, que havia d’editar Pierre Berès l’any 1947 segons la traducció del seu amic Max Jacob. La revista Ariel ja va recollir aquesta iniciativa amb un text publicat per Josep Palau i Fabre. Aquest és l’esborrany de l’article, on destaca que Fenosa col·leccionava líquens.

Categories
Uncategorized

PERUCHO – MIRÓ. EL VENDRELL

La Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell presentarà entre octubre de 2020 i febrer de 2021 una exposició sobre l’aventura de Joan Perucho i Joan Miró per instal·lar l’ any 1967 la Fundació Miró al Vendrell, un projecte que no va reeixir, però que va entusiasmar el poeta i l’artista fins que la ciutat de Barcelona va acollir la institució. La mostra s’insereix en els actes de l’ Any Perucho, i recorda els vincles de l’escriptor amb l’escultor Apel•les Fenosa, que son centrals per la seva instal•lació a Albinyana, prop de l’escultor.

 En aquest entorn Joan Perucho va projectar amb Joan Miró instal•lar la Fundació Miró al Vendrell. L’exposició il•lustra aquesta aventura inèdita i desconeguda, i suposa una recerca que aporta llums a l’ ANY PERUCHO, en un apartat completament desconegut i mai estudiat, com ara.

D’altra banda El Vendrell ha estat designada Capital de la Cultura Catalana 2020, cosa que amplia la difusió de totes les activitats que s’esdevenen aquest any 2020.

EL PROJECTE

L’ any 1965 Perucho va comprar la casa d’ Albinyana gràcies a les gestions dutes a terme per Apel•les i Nicole Fenosa. L’escriptor havia conegut l’escultor d’ençà de la tornada a Catalunya l’ any 1957 de l’artista exiliat, i havien congriat una estreta amistat. De llavors es trobaven al Vendrell i feien excursions per les comarques tarragonines. Perucho va editar i escriure llibres i poemes sobre Fenosa.

La mostra, que està comissariada per la Fundació Apel•les Fenosa i  compta amb la investigació de Josep Lluís Pascual, que publica un llibre sobre aquesta aventura,  centra l’ atenció en l’ any 1967, quan Perucho proposa a Joan Miró fer un museu monogràfic seu al Vendrell. Perucho i Miró s’estimaven també, i l’escriptor va editar el llibre Miró i Catalunya, i especialment el llibre de bibliòfil “Les Essències de la Terra”. El projecte del Vendrell figura en moltes biografies de tots dos de manera referencial, però a partir d’ aquesta investigació  posarà llums sobre els detalls de la seva voluntat i de com, finalment, no va reeixir.

El projecte ha implicat una recerca exhaustiva  de la Fundació Miró de Barcelona, la de Palma, la Successió Miró, la família Perucho, els arxius municipals del Vendrell, els de la Diputació de Tarragona, els del Govern Civil de Tarragona, els de la família Coll.

Tot fa pensar que als inicis del 1967, Perucho i Casimir Coll, Alcalde del Vendrell, es  desplacen a Mallorca per formalitzar el projecte. El pintor es mostra favorable. Una ubicació està pensada per la casa del Tancat de la Plana, del Vendrell, que en aquell moment ha estat adquirit per uns particulars que pretenen la seva parcelació. La casa és emblemàtica, doncs havia estat propietat del músic Benvingut Socias. Es tracta d’ una finca enorme, que permet la construcció de multitud d’habitatges. L’ Ajuntament preten fer-se amb l’edifici i acollir el Museu Miró. La conclusió indica que el consistori no te capacitat per dur a terme el projecte i el propis Miró, aconsellat pels seus amics fidels, determina que ha de ser Barcelona la seu de la seva Fundació.

Categories
Uncategorized

MONUMENT ALS MARTYRS D’OURADOUR

El 10 de juny de 1944, la Companyia del 1r Batallon del Regiment Der Führer de la Divisió SS Das Reich del Waffen SS va entrar a la vila d’Oradour-sur-Glane, on va executar en massacre a la població civil. Foren assassinades 642 persones, de les quals 190 homes afusellats, i 245 dones 207 nens metrallats i cremats viss a l’església. Aquests fets simbolitzen un dels esdeveniments més terribles de la 2a Guerra Mundial. L’estiu del 1944, les Forces Franceses de l’interior encomanen a l’escultor Apel·les Fenosa un Monument a la Memòria dels Martyrs d’Oradour-sur-Glane, que no va ser erigit al lloc determinat fins el 25 de juny de 1999, 55 anys després.

Ara, la Fundació Apel·les Fenosa recupera la història d’aquest monument censurat, a través de l’exposició Apel·les Fenosa. El monument als Martyrs d’Oradour-Sur-Glane, que explica els fets relacionas amb l’obra, s’inaugurarà el proper dia 28 de març a les 12h, i restarà obert fins a finals de setembre. Fenosa va obtenir un salconduit el setiembre de 1944 per visitar Ouradour-sur-Glane, i comença a realitzar l’escultura de grans dimensions al seu taller del Bulevard Saint-Jacques de Paris, on representa una dona embarassada, nua i amb les Mans alçades i mirant al cel; entre als seus peus cremen les flames. Paul Éluard li escriu una llegenda per als seus Neus: “Así, els homes varen fer a les sedes mares i a topes les dones la pitjor injuria: no es compadiren del infants.”

Els amics parisencs organitzen actes per recaptar recursos per les víctimes. A l’exposició, es presenten obres d’Oscar Domínguez, Clavé, Flores, Condoy, Reinoso o Fenosa per ajudar a batir el monument. Finalmente, Fenosa esposa el Monument aux Martyrs d’Oradour en guió al XIIè Salón des Surindépendants de Paris, la Tardor de 1945, on te un gran èxit i esdevè la principal obra escultòrica.

El monument censurat a Haute-Vienne també se’n parla del Saló. Es diu que el projecte ha esta fet dans le plus grand secret. El detonant del rebuig vers l’escultura l’enceta el Bisbe de Limoges, Rastouil que escriu un manifest al full parroquial, molt crític “Va-t-on laisser salir la mémoire d’Oradour?” El 19 de novembre de 1945, l’Association Nationale des Familles des Martyrs (ANFM) d’Oradour envia un communicant a Pierre Bouriscot, commissaire de la République à Limoges. Aquest text està influenciat pel manifest del Bisbe, i afirma que es “une insulte (aux) martyrs et un outrage è leur propre douleur”. No instant això, el Front Nationale paga la fossa de l’escultura en bronze.

Entre 1947 i 1948, Jean Cassou, que ha estat nomenat conservateur au Musée National d’Art Moderne de Paris, s’interessa per l’obra de Fenosa; i Cassou, president de l’Union Nationale des Intellectuels, li demanda que faci donació de l’obra al seu Museu, doncs està al corrent de la polèmica que ha suscitat l’escultura. El 29 de gener de 1948, sota la presidencia de Georges Salles, el Conseil Artistique de la Réunion des Musées Nationaux ratifica la donació. I es produeix un canvi de nom, ara es dirà “Aux Martyrs” i no figura la relació amb Oradour-sur-Glane. L’Obra s’exposa durant anys a l’exterior del Museu. Quan Jean Cassou abandona el Museu el 1965, l’escultura de Fenosa passa a les reserves.

L’any 1981, després de gestions fetes per Fenosa i la família d’Albis l’escultura surt dels magatzems del Museu i s’instal·la en un carrefour de Limoges.

Nicole Fenosa reivindica que el monument s’instal·li a Oradour-sur-Glane, es desviu llavors per ubicar el Monument a Oradour-sur-Glane, dalt d’una columna, com una flama, talment com volia Fenosa. Fa gestions prop de les institucions i finalment, aconsegueix que s’inauguri el 25 de juny de 1999, on encara ara llueix com un símbolo de la massacre.

Amb motiu de la mostra s’ha editat un llibre escrit pel professor de la Sorbonne Bertrand Tillier, i es posa a disposició del interessats el llibre de David Ferrer Revull “Recuerda” Españoles en la masacre de Oradour que descriu els espantos assassinats a Oradour.

Categories
Uncategorized

GALERIE MIRADOR, PARIS, 1948-1955

Setembre 2019 – febrer 2020

La Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell presenta l’exposició dedicada a la Història de la Galerie Mirador.

París 1948-1955, sala d’ art impulsada per exiliats catalans, amics de Fenosa, al centre de la Place Vendôme de Paris.

La mostra, que ha comptat amb el suport documental de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià del Monestir de Poblet i l’Association de bourses internationales pour la création artistique ABICA, reconstrueix la història de les exposicions que hi varen tenir lloc; i que suposa una descoberta sobre el dinamisme dels exiliats catalans. La galerie MIRADOR s’obre al públic el mes de desembre de 1948 al número 17 de la Place Vendôme de París.

Víctor Hurtado i Lluís Montanyà havien creat una societat d’exportació i importació de productes amb el nom de “Montaner”. Tots dos s’hi afegeixen a la Rosita Castelucho. Els Castelucho varen proveir a Picasso la tela i el bastidor del Gernika, que aporta el seu fons d’ obres, objectes i gravats; i Just Cabot, que lliura el seu gruix de llibres i s’instal·la com a llibreria en el subsòl de la sala. A la façana llueix un rètol amb el nom de MIRADOR, seguint la tipografia del setmanari fundat per Amadeu Hurtado, pare de Víctor Hurtado l’any 1929 a Barcelona. La Galeria va restar oberta fins a 1956, i va tenir el seu primer període fins al 1951, quan Rosita Castelucho i Just Cabot trenquen la societat amb Víctor Hurtado i Lluís Montanyà, que regeixen la galeria fins al 1956.

L’ exposició il·lustra totes les exposicions rellevants dels artistes que hi exposaren i els projectes frustrats, com les mostres de pintures de Mercè Rodoreda i d’escultures de Josep Granyer. En el primer període, destaquen les exposicions de Pompeu Audivert, dels Groupe des XV. Aquest grup de fotògrafs es va congriar en una reunió el dia 8 de març de 1946 a l’estudi del fotògraf André Garban.

La idea era promoure una associació per reivindicar la “vrai photographie” i la pràctica del negatiu perfecte. MARIA SANMARTÍ, mare del pintor Antoni Clavé, amb un prefaci fet per Josep Palau i Fabre, l’escultor suïs Roland Duss, Hervé Masson, germà dels poetes André i Loys Masson. L’ any 1949 arriba a França, i una de les primeres exposicions es aquesta de la Galerie Mirador. Hi exposà 26 obres i el catàleg duia un text del seu germà Loys Masson, el llibertari Miguel García Vivancos, que va ser lloat per Andrè Breton.

A la segona etapa de la Galeria destaquen les mostres de Claudine Hurwitz, Antonio Suarez, que després va ser fundador del Grup “El Paso”, Marianne Peretti, que és avui dia una de les artistes més reputades del Brasil, on ha desenvolupat una llarga i prolífica trajectòria d’ençà del 1953, quan es trasllada a Sao Paulo i coneix l’arquitecte Oscar Niemeyer, amb qui es casa i col·labora en projectes com en els vitralls de la Catedral de Brasilia, Rolf Hirshland, Nino Giuffrida, el pintor japonès, Key Sato, amic fraternal de Fenosa, que escriu el pròleg del catàleg i demana un altre a Jean Cocteau, Zygmund Landau, Pierre Henry, Jean Camberoque, o Georges Ribemont Dessaignes.

Un projecte que no va prosperar va ser la mostra de pintures de Mercè Rodoreda. En una carta a Joan Prat, de data 6 de juliol de 1953, l’escriptora li diu: “Ahir, diumenge, al matí vaig fer un cinquè quadre. Ja tinc estil i un món. Els dos quadres primers em semblen sense cap mena d’ interès. L’exposició serà d’aquí un parell de mesos a Mirador”. A finals de 1954, Mercè Rodoreda avisa a Lluís Montanyà que es crea a la seu de l’Organització Mundial de la Salut, un servei semblant al de la Unesco. Gràcies a Eugeni Xammar aconsegueix aquest treball i es trasllada a viure a Ginebra l’any 1955.

Categories
Uncategorized

EL VENDRELL, PLATJA DE MONTPARNASSE

La Fundació Apel·les Fenosa i l’Ajuntament del Vendrell evoquen la colonia d’intel·lectuals i artistes internacionals que va consolidar-se al Vendrell als anys 60, amb l’arribada de l’escultor Apel·les Fenosa, que va convidar els seus amics a la Casa del Portal del Pardo. Un llibre i una exposició narren aquest cenacle desconegut, amb la descripció dels seus protagonistes. A les colònies d’intel·lectuals cosmopolites que ha acollit la costa catalana, com les de Cadaquès, Tossa de Mar o Sitges, caldria afegir ara la de Vendrell, com un cenacle atractiu d’artistes i creadors, que va tenir una florida primera quan Pau Casals basteix la Vil·la Casals, i una segona en els anys 50-60 del S. XX.

Aquest projecte ilustra com va congriar-se aquesta darrera i quins eren els seus protagonistes, amb noms i cognoms, posant llum a una aventura que es va desenvolupar amb total discreció i un esperit harmònic amb el territori. Tot va commentar quan l’escultor Apel·les Fenosa i la seva esposa Nicole comprèn una casa a la vil·la del Vendrell a finals dels anys 50. Els artistes parisencs somniaven amb la llum del Mediterrani i aspiraven a tenir-hi una residència d’estiu.

Aquesta casa va renovar l’escultura de Fenosa, però també la seva vida. Com era gran i disposava de moltes habitacions, la idea del matrimoni era la de compatir-la des del primer instant amb els seus amics, els parisencs i els catalans. Si inicialment tots eren acollits a la Casa del Portal del Pardo; finalment, com constata aquest projecte, les cases adquirides per aquests eixamplen el nucli de la colònia internacional i l’expandeixen pel Baix Penedès. Els primers convidats varen ser Tristan Tzara, fundador del Dadaisme, els anglesos Patience Gray i Irving Davis, els artistes japonesos que havien conegut Fenosa a París, també els russos de Montparnasse, l’escriptor Michel Cournot i Nella Bielski, Cécile Eluard, filla del poeta Paul Eluard, la pianista Evelyne Dubourg, o la galerista Henriette Gomes, que va intentar dur al Vendrell a la família del pintor Balthus.

Poc a poc, els amics comencen a comprar cases per estar més a prop de l’escultor, com la família d’ Albis, de les fàbriques de porcellana de Limoges, Ursula Schroeder, filla del famós psiquiatra Prinzhorn, l’ antropòleg Robert Jaulin, l’antiquari llibreter Joan Gili, l’escriptor Joan Perucho, el notari Julio Lacambra, els gravadors Antoni Ollé Pinell i Jaume Pla.

Els paisatges de les platges de Sant Salvador i Comarruga, amb la presència de la Vil·la Casals, Albinyana, Sant Vicenç de Calders o Masarbonés esdevindran una extensió de la Casa dels Fenosa.

Categories
Uncategorized

EXPOSICIÓ AMICS RETROBATS

Del 3 de novembre de 2018 al 30 de febrer de 2019.

L’ any 1951 Apel·les Fenosa torna a Barcelona per primera vegada després d’exiliar-se per assistir al funeral de la seva mare. Per sorpresa, els seus amics de joventut que viuen a Barcelona a l’ombra de la situació política i social de la Dictadura, el reben com un alenada d’ aire fresc que els hi significa una possibilitat de connectar amb l’escena parisenca. Aquests artistes són l’escultor Josep Granyer, els pintors Manuel Humbert, Joan Serra, Bosch Roger, i els crítics d’ art i també pintors Joan Cortés i Rafael Benet.

El projecte estudia aquest retrobament entre 1957 i 1958, que és l’època on Fenosa fa l’exposició de la Galeria Jardin, i quan compra la Casa del Portal, que servirà per consolidar el retorn de l’escultor exiliat.

El projecte documenta aquesta relació de comú acord amb la Fundació Rafael Benet de Barcelona, amb un catàleg que aplega textos de Jacint Berenguer, J. M. Cadena i Lluís Boada.

Categories
Uncategorized

UN RETRAT A QUATRE MANS

La Fundació Apel·les Fenosa presenta l’exposició UN RETRAT A QUATRE MANS, centrada en el retrat de Dora Maar de 1939-1940, fet per Apel·les Fenosa i acabat per Picasso. La mostra s’ inaugura el dia 24 de març a les 12h. i restarà oberta fins el 30 de setembre de 2018.

Al llarg de l’ Ocupació alemanya de Paris, Fenosa i Picasso reforcen la seva amistat i es veuen a diari. Es conegut que en exiliar-se a Paris Fenosa visita Picasso, que el rep amb una mostra individual d’escultures de Fenosa al seu taller de la rue de la Boétie, comprades en la seva absència.

Picasso viu llavors amb Dora Maar, i demana a Fenosa que la retrati. Aquest comença el retrat al taller de la rue de la Boétie. Quan el material és encara tou i Fenosa ja ha marxat, Picasso vol corregir alguns detalls de l’obra, i acaba modificant-la. El resultat és una obra feta per Fenosa i acabada per Picasso.

Una de les conseqüències de l’ Ocupació nazi és que aquest retrat acaba arraconant-se. Picasso fa dos tiratges en bronze, al fonedor Valsuani. Aquesta foneria tanca les portes el maig de 1940. No només hi ha perill dels bombardejos alemanys sobre industries metal·lúrgiques, sinó que els alemanys cerquen matèries primeres per armament de guerra. Aquesta circumstància fa que el retrat de Dora Maar a quatre mans s’ hagi de datar entre finals de 1939 i 1940.

Sorprenentment aquest retrat apareix publicat l’ any 1971 al llibre de Werner Spies sobre les escultures de Picasso, atribuït exclusivament a Picasso, i datat l’ any 1943. No va ser fins l’ any 1993 quan James Lord publica la biografia de Dora Maar i explica la història de la doble paternitat, reiterant que ha estat la pròpia Dora Maar qui li ho va explicar, tot ratificat per Picasso.

Dora Maar mor el 1997 i sorprenentment a la subhasta pública dels seus vens, apareix el retrat en guix i un exemplar en bronze, però atribuït exclusivament a Fenosa.

El dia de la subhasta, Nicole Fenosa es presenta i va aixecant la mà a les ofertes del retrat en guix, fins que l’ adquireix. Avui dia aquest retrat en guix forma part de la col·lecció de la Fundació Apel·les Fenosa.

Abans de morir James Lord el 2009 torna a escriure sobre el retrat i diu que “Quan Dora va morir, el guix i el bronze es van vendre en subhastes, però la vidua de Fenosa va insistir que el seu marit hi aparegués com a autor, però l’ obra és de Picasso”.

En aquesta situació la Fundació Apel·les Fenosa exposa els retrats en guix i bronze, amb documentació sobre l’ obra, al temps que repassa l’ amistat entre Fenosa i Picasso, i posa llum sobre el retrat que Fenosa va fer a Picasso, i el que Picasso va fer de Fenosa, il·lustrant els detalls de l’execució i formulant la hipòtesi del destí d’ aquestes dues obres perdudes.

Sobre el retrat de Picasso per Fenosa, la Fundació ha trobat una imatge, i l’explicació podria donar-se per aquests motius: Els alemanys requisen tot els materials de fossa. Picasso no pot fondre al seu fonedor habitual i trobar un nou proveïdor, Guastini. Brassaï explica que es duien guixos i bronzes del taller de Picasso al fonedor amb carretons, d’ amagat. En aquest anar i vindre el retrat fet per Fenosa es va malmetre.

Sobre el retrat de Fenosa per Picasso, la Fundació planteja una atribució errònia d’ un bust de femme que podria ser en realitat el retrat de Fenosa.

Categories
Uncategorized

APEL·LES FENOSA, RETRATS VIUS

La Fundació Apel·les Fenosa presenta a la seva seu del Vendrell l’exposició “Apel·les Fenosa, Retrats Vius”, que s’inaugurarà Dissabte 18 de novembre a les 12h., i que restarà oberta fins el 30 de febrer de 2018.

Un conjunt de 21 retrats fets per Fenosa de persones que encara viuen. La majoria son fets en volum, però també hi ha dibuixos, com els realitzats per la cantant Marina Rossell i el fotògraf Jean-Marie del Moral. La Fundació ha contactat amb tots ells i els ha demanat un record de les sessions de posat, on expliquen els motius i les anècdotes de l’obra. El retratats son: Antoine d’ Albis de la família de porcellanes Haviland, Éric Bungener, l’escriptor Josep Carol, Carmen Bonet, la pianista Évelyne Dubourg, Nathalie Fillon, Magda Gorina Recasens, Edmond de La Haye Jousselin, Eléonore Jaulin, l’escriptor Hugues Labruse, Patricia Martin Recasens, el fotògraf Jean-Marie del Moral, Francesca Patout, l’arquitecte Ricardo Ribas, la cantant Marina Rossell, Maraki . Roulier, Josep Maria Rovirosa, Arnaud Sylvestre de Sacy, Montserrat Miret Nin, i la de més edat de tots, Ursula Prinzhorn, amb més de 101 anys, filla del famós psiquiatra Franz Prinzhorn.

Fenosa va realitzar al llarg de la seva vida molts retrats de persones vinculades al seu entorn d’ amistats. Li agradava fer-ho per tal de tenir l’oportunitat de dialogar amb ells i compartir unes estones de privacitat. Els retrats de Fenosa figuren a museus del món, especialment va retratar Picasso, Coco Chanel, Jean Cocteau, o Paul Eluard.

Categories
Uncategorized

COCO CHANEL-APEL•LES FENOSA I EL BALLET BACCANHALE

El proper 17 de juny a les 12’30h. la Fundació Apel·les Fenosa inaugura la mostra COCO CHANEL-APEL·LES FENOSA I EL BALLET BACCANHALE, en un acte on celebrarà la concessió del PREMI NACIONAL DE CULTURA 2017        .

El Ballet s’ havia d’estrenar a Londres el setembre de 1939, però la declaració de Guerra ho va complicar. Finalment es va estrenar a Nova York al novembre de 1939. Dalí no volia, doncs Chanel no va deixar viatjar el vestuari que ja estava fet. Finalment va ser un èxit a Nova York, i Dalí ho va acceptar.

El projecte ha investigat tot el que ja estava fet abans de l’estrena a Nova York, i com Dalí i Chanel ho preparaven, i com Fenosa va col·laborar en els objectes, i com un altre exiliat, Antonio Canovas del Castillo hi va col·laborar.

Apel·les Fenosa col·labora en l’execució dels objectes del Ballet al costat de Coco Chanel i d’ aquesta relació neix un amor que els farà conviure junts al mes de setembre de 1939.

Dalí s’estava a Font Romeu i donava instruccions des de la distància.

Una de les figures executades per tots dos és el cap de la figura de “Leda”, que és una imatge molt daliniana. Fenosa va realitzar un dibuix preparatori, i en una fotografia de la mostra apareix Coco Chanel posant el casc amb el cigne al mateix Fenosa.

Totes aquestes figures s’executen als tallers de Chanel a la Rue Cambon de París, l’ agost de 1939. Fenosa s’ instal·la a l’ Hotel Ritz el mes de setembre, i després cedeix l’ habitació de l’ hotel a Jean Cocteau i aquest cedeix a Fenosa el seu apartament. D’ aquesta manera tots dos son prop de la Rue Cambon.

Una de les figures central del ballet és el “Cavaller de la Mort”, Dalí imagina un ballarí dins d’ un paraigua gegant. Aparentment és un esquelet dins d’ un paraigua invertit. Fenosa dibuixa diverses opcions per una peu d’ au. Aquests dibuixos i fotografies són l’unic testimoni que existeix. Chanel troba una solució original per aquest peu incòmode pels ballarins, quan el fa fictici i es mou mentre el ballarí du les cames negres i l’espectador només veu una cama ortopèdica en moviment.

A començament de setembre de 1939 tanquen l’ Hotel de Font Romeu i els Dalí tornen a Paris.. França declara la Guerra a Alemanya- El dia 10 de setembre els Dalí son a Paris, després marxen a Arcachon.

La Companyia dels Ballets Russos suspen l’espectacle i el dia 14 de setembre Massine arriba a New York. Es el primer que arriba i comença a fer càsting a 6 nois i 6 noies amb la voluntat d’estrenar el Ballet a Nova York.

Tres setmanes després de la declaració de Guerra Chanel tanca els tallers.

Chanel es nega a deixar viatjar els seus vestits i objectes a Nova York si no viatgen amb Dalí.

  1. James escriu als Dalí per dir que Barbara Karinska podria fer els vestits a Nova York. E. James escreiu als Dalí dient que un criat seu duria els vestits de Chanel. Dalí escriu a Edward James demanant-li que parli amb Massine per ajornar l’estrena de la Bachannale. James li diu que es impossible doncs Massine te tots els drets.

Finalment Karinka fa els nous vestits i el 9 de novembre s’estrena la Bacchanale a Nova York, amb un gran èxit.

L’exposició reprodueix alguns dels objectes del Ballet, realitzats sota la coordinació de l’escultor Philippe Lavaill, director de l’ Aula d’ Escultura de Recerca Fenosiana del Vendrell, i els seus alumnes.

El dia de la inauguració es farà una performance amb actors que duran aquest objectes sota la música wagneriana triada pel Ballet.

En el mateix acte, la Fundació Apel·les Fenosa compartirà amb els assistents el PREMI NACIONAL DE CULTURA 2017.

També es farà la inauguració de la restauració de la GÀRGOLA de la torre medieval de la Casa del Portal del Pardo.