GALERIE MIRADOR, PARIS, 1948-1955

Deixa un comentari

Setembre 2019- febrer 2020 La Fundació Apel•les Fenosa del Vendrell presenta l’exposició dedicada a la Història de la Galerie Mirador. París 1948-1955, sala d’ art impulsada per exiliats catalans, amics de Fenosa, al centre de la Place Vendôme de Paris. La mostra, que ha comptat amb el suport documental de l’ Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià del Monestir de Poblet i i l’ Association de bourses internationales pour la création artistique ABICA, , reconstrueix la història de les exposicions que hi varen tenir lloc, i que suposa una descoberta sobre el dinamisme dels exiliats catalans. La galerie MIRADOR s’ obre al públic el mes de desembre de 1948 al número 17 de la Place Vendôme de París. Víctor Hurtado i Lluís Montanyà havien creat una societat d’exportació i importació de productes amb el nom de “Montaner”. Tots dos s’ hi afegeixen a la Rosita Castelucho, (Els Castelucho varen proveir a Picasso la tela i el bastidor del Gernika) que aporta el seu fons d’ obres, objectes i gravats, i Just Cabot que lliura el seu gruix de llibres, que s’instal•la com a llibreria en el subsòl de la sala. A la façana llueix un rètol amb el nom de MIRADOR, seguint la tipografia del setmanari fundat per Amadeu Hurtado, pare de Víctor Hurtado l’ any 1929 a Barcelona. La Galeria va restar oberta fins a 1956, i va tenir el seu primer període fins al 1951, quan Rosita Castelucho i Just Cabot trenquen la societat amb Víctor Hurtado i Lluís Montanyà, que regeixen la galeria fins al 1956. L’exposició il•lustra totes les exposicions rellevant dels artistes que hi exposaren i els projevtes frustrats, com les mostres de pintures de Mercè Rodoreda i d’escultures de Josep Granyer. En el primer període destaquen les exposicions de Pompeu Audivert, dels Groupe des XV. Aquest grup de fotògrafs es va congriar en una reunió el dia 8 de març de 1946 a l’estudi del fotògraf André Garban. La idea era promoure una associació per reivindicar la “vrai photographie”, i la pràctica del negatiu perfecte ,MARIA SANMARTÍ mare del pintor Antoni Clavé, amb un prefaci fet per Josep Palau i Fabre, l’escultor suïs Roland Duss, Hervé Masson germà dels poetes André i Loys Masson. L’ any 1949 arriba a França i una de les primeres exposicions es aquesta de la Galerie Mirador. Hi exposà 26 obres i el catàleg duia un text del seu germà Loys MASSON, el llibertari Miguel García Vivancos, que va ser lloat per Andrè Breton. A la segona etapa de la Galeria destaquen les mostres de Claudine Hurwitz, Antonio Suarez, que després va ser fundador del Grup El Paso, Marianne Peretti, que és avui dia una de les artistes més reputades del Brasil, on ha desenvolupat una llarga i prolífica trajectòria d’ençà del 1953, quan es trasllada a Sao Paulo i coneix l’ arquitecte Oscar Niemeyer, amb qui es casa i col•labora en projectes com en els vitralls de la Catedral de Brasilia, Rolf Hirshland, Nino Giuffrida, el pintor japonès, Key Sato, amic fraternal de Fenosa, que escriu el pròleg del catàleg i demana un altre a Jean Cocteau, Zygmund Landau, Pierre Henry, Jean Camberoque, o Georges Ribemont Dessaignes. Un projecte que no va prosperar va ser la mostra de pintures de Mercè Rodoreda. En una carta a Joan Prat, de data 6 de juliol de 1953, l’escriptora li diu: “Ahir, diumenge, al matí vaig fer un cinquè quadre. Ja tinc estil i un món. Els dos quadres primers em semblen sense cap mena d’ in terès. L’exposició serà d’aquí un parell de mesos a Mirador”. A finals de 1954 Mercè Rodoreda avisa a Lluís Montanyà que es crea a la seu de l’Organització Mundial de la Salut un servei semblant al de la Unesco. Gràcies a Eugeni Xammar aconsegueix aquest treball i es trasllada a viure a Ginebra l’any 1955.

FAÇANA DE LA GALERIE
Anuncis

El Vendrell, platja de Montparnasse La Fundació Apel•les Fenosa i l’ Ajuntament del Vendrell evoquen la colònia d’intel•lectuals i artistes internacionals que va consolidar-se al Vendrell als anys seixanta, amb l’ arribada de l’escultor Apel•les Fenosa, que va convidar els seus amics a la Casa del Portal del Pardo. Un llibre i una exposició narren aquest cenacle desconegut, amb la descripció dels seus protagonistes. A les colònies d’intel•lectuals cosmopolites que ha acollit la costa catalana, com les de Cadaquès, Tossa de Mar, o de Sitges, caldria afegir ara la del Vendrell, com un cenacle atractiu d’artistes i creadors, que va tenir una florida primera quan Pau Casals basteix la Vil•la Casals i una segona en els anys cinquantes i seixantes del segle XX. Aquest projecte il•lustra com va congriar-se aquesta darrera i quins eren els seus protagonistes, amb noms i cognoms, posant llum a una aventura que es va desenvolupar amb total discreció i un esperit harmònic amb el territori. Tot va començar quan l’escultor Apel•les Fenosa i la seva esposa Nicole compren una casa a la vil•la del Vendrell a finals dels anys 50s. Els artistes parisencs somniaven amb la llum del Mediterrani i aspiraven a tenir-hi una residència d’estiu. Aquesta casa va renovar l’escultura de Fenosa, però també la seva vida. Com era gran i disposava de moltes habitacions, la idea del matrimoni era la de compatir-la des del primer instant amb els seus amics, els parisencs i els catalans. Si inicialment tots eren acollits a la Casa del Portal del Pardo, finalment, com constata aquest projecte, les cases adquirides per aquests, eixamplen el nucli de la colònia internacional i l’expandeixen pel Baix Penedès. Els primers convidats varen ser Tristan Tzara, fundador del Dadaisme, els anglesos Patience Gray i Irving Davis, els artistes japonesos que havien conegut Fenosa a París, també els russos de Montparnasse, l’escriptor Michel Cournot i Nella Bielski, Cécile Eluard, filla del poeta Paul Eluard, la pianista Evelyne Dubourg, o la galerista Henriette Gomes, que va intentar dur al Vendrell a la família del pintor Balthus. Poc a poc els amics comencen a comprar cases per estar més a prop de l’escultor, com la família D’ Albis, de les fàbriques de porcellana de Limoges, Ursula Schroeder, filla del famós psiquiatra Prinzhorn, l’ antropòleg Robert Jaulin, l’antiquari llibreter Joan Gili, l’escriptor Joan Perucho, el notari Julio Lacambra, els gravadors Antoni Ollé Pinell i Jaume Pla. Els paisatges de les platges de Sant Salvador i Comarruga, amb la presència de la Vil•la Casals, Albinyana, Sant Vicenç de Calders, o Masarbonés, esdevindran una extensió de la Casa dels Fenosa.

Deixa un comentari

Tristan Tzara, Apel·les i Nicole Fenosa

EXPOSICIÓ AMICS RETROBATS

Deixa un comentari

Del 3 de novembre de 2018 al 30 de febrer de 2019IMG_1418

L’ any 1951 Apel·les Fenosa torna a Barcelona per primera vegada després d’exiliar-se per assistir al funeral de la seva mare. Per sorpresa, els seus amics de joventut que viuen a Barcelona a l’ombra de la situació política i social de la Dictadura, el reben com un alenada d’ aire fresc que els hi significa una possibilitat de connectar amb l’escena parisenca. Aquests artistes són l’escultor Josep Granyer, els pintors Manuel Humbert, Joan Serra, Bosch Roger, i els crítics d’ art i també pintors Joan Cortés i Rafael Benet.

El projecte estudia aquest retrobament entre 1957 i 1958, que és l’època on Fenosa fa l’exposició de la Galeria Jardin, i quan compra la Casa del Portal, que servirà per consolidar el retorn de l’escultor exiliat.

El projecte documenta aquesta relació de comú acord amb la Fundació Rafael Benet de Barcelona, amb un catàleg que aplega textos de Jacint Berenguer, J. M. Cadena i Lluís Boada.

 

UN RETRAT A QUATRE MANS

Deixa un comentari

foto 6La Fundació Apel·les Fenosa presenta l’exposició UN RETRAT A QUATRE MANS, centrada en el retrat de Dora Maar de 1939-1940, fet per Apel·les Fenosa i acabat per Picasso. La mostra s’ inaugura el dia 24 de març a les 12h. i restarà oberta fins el 30 de setembre de 2018.

Al llarg de l’ Ocupació alemanya de Paris, Fenosa i Picasso reforcen la seva amistat i es veuen a diari. Es conegut que en exiliar-se a Paris Fenosa visita Picasso, que el rep amb una mostra individual d’escultures de Fenosa al seu taller de la rue de la Boétie, comprades en la seva absència.

Picasso viu llavors amb Dora Maar, i demana a Fenosa que la retrati. Aquest comença el retrat al taller de la rue de la Boétie. Quan el material és encara tou i Fenosa ja ha marxat, Picasso vol corregir alguns detalls de l’obra, i acaba modificant-la. El resultat és una obra feta per Fenosa i acabada per Picasso.

Una de les conseqüències de l’ Ocupació nazi és que aquest retrat acaba arraconant-se. Picasso fa dos tiratges en bronze, al fonedor Valsuani. Aquesta foneria tanca les portes el maig de 1940. No només hi ha perill dels bombardejos alemanys sobre industries metal·lúrgiques, sinó que els alemanys cerquen matèries primeres per armament de guerra. Aquesta circumstància fa que el retrat de Dora Maar a quatre mans s’ hagi de datar entre finals de 1939 i 1940.

Sorprenentment aquest retrat apareix publicat l’ any 1971 al llibre de Werner Spies sobre les escultures de Picasso, atribuït exclusivament a Picasso, i datat l’ any 1943. No va ser fins l’ any 1993 quan James Lord publica la biografia de Dora Maar i explica la història de la doble paternitat, reiterant que ha estat la pròpia Dora Maar qui li ho va explicar, tot ratificat per Picasso.

Dora Maar mor el 1997 i sorprenentment a la subhasta pública dels seus vens, apareix el retrat en guix i un exemplar en bronze, però atribuït exclusivament a Fenosa.

El dia de la subhasta, Nicole Fenosa es presenta i va aixecant la mà a les ofertes del retrat en guix, fins que l’ adquireix. Avui dia aquest retrat en guix forma part de la col·lecció de la Fundació Apel·les Fenosa.

Abans de morir James Lord el 2009 torna a escriure sobre el retrat i diu que “Quan Dora va morir, el guix i el bronze es van vendre en subhastes, però la vidua de Fenosa va insistir que el seu marit hi aparegués com a autor, però l’ obra és de Picasso”.

En aquesta situació la Fundació Apel·les Fenosa exposa els retrats en guix i bronze, amb documentació sobre l’ obra, al temps que repassa l’ amistat entre Fenosa i Picasso, i posa llum sobre el retrat que Fenosa va fer a Picasso, i el que Picasso va fer de Fenosa, il·lustrant els detalls de l’execució i formulant la hipòtesi del destí d’ aquestes dues obres perdudes.

Sobre el retrat de Picasso per Fenosa, la Fundació ha trobat una imatge, i l’explicació podria donar-se per aquests motius: Els alemanys requisen tot els materials de fossa. Picasso no pot fondre al seu fonedor habitual i trobar un nou proveïdor, Guastini. Brassaï explica que es duien guixos i bronzes del taller de Picasso al fonedor amb carretons, d’ amagat. En aquest anar i vindre el retrat fet per Fenosa es va malmetre.

Sobre el retrat de Fenosa per Picasso, la Fundació planteja una atribució errònia d’ un bust de femme que podria ser en realitat el retrat de Fenosa.

La Fundació Apel•les Fenosa presenta a la seva seu del Vendrell l’exposició Apel•les Fenosa, Retrats Vius, que s’inaugurarà dissabte 18 de novembre, a les 12h., i que restarà oberta fins el 30 de febrer de 2018. Un conjunt de 21 retrats fets per Fenosa de persones que encara viuen. La majoria son fets en volum, però també hi ha dibuixos, com els realitzats per la cantant Marina Rossell i el fotògraf Jean-Marie del Moral. La Fundació ha contactat amb tots ells i els ha demanat un record de les sessions de posat, on expliquen els motius i les anècdotes de l’obra. El retratats son : Antoine d’ Albis de la família de porcellanes Haviland, Éric Bungener, l’escriptor Josep Carol, Carmen Bonet, la pianista Évelyne Dubourg, Nathalie Fillon, Magda Gorina Recasens, Edmond de La Haye Jousselin, Eléonore Jaulin, l’escriptor Hugues Labruse,Patricia Martin Recasens, el fotògraf Jean-Marie del Moral, Francesca Patout, l’arquitecte Ricardo Ribas, la cantant Marina Rossell, Maraki . Roulier , Josep Maria Rovirosa, Arnaud Sylvestre de Sacy, Montserrat Miret Nin, i la de més edat de tots, Ursula Prinzhorn, amb més de 101 anys, filla del famós psiquiatra Franz Prinzhorn. Fenosa va realitzar al llarg de la seva vida molts retrats de persones vinculades al seu entorn d’ amistats. Li agradava fer-ho per tal de tenir l’oportunitat de dialogar amb ells i compartir unes estones de privacitat. Els retrats de Fenosa figuren a museus del món, especialment va retratar Picasso, Coco Chanel, Jean Cocteau, o Paul Eluard.

Deixa un comentari

marina

COCO CHANEL-APEL•LES FENOSA I EL BALLET BACCANHALE

Deixa un comentari

balletsrusses-photo08.jpgEl proper 17 de juny a les 12’30h. la Fundació Apel·les Fenosa inaugura la mostra COCO CHANEL-APEL·LES FENOSA I EL BALLET BACCANHALE, en un acte on celebrarà la concessió del PREMI NACIONAL DE CULTURA 2017        .

El Ballet s’ havia d’estrenar a Londres el setembre de 1939, però la declaració de Guerra ho va complicar. Finalment es va estrenar a Nova York al novembre de 1939. Dalí no volia, doncs Chanel no va deixar viatjar el vestuari que ja estava fet. Finalment va ser un èxit a Nova York, i Dalí ho va acceptar.

El projecte ha investigat tot el que ja estava fet abans de l’estrena a Nova York, i com Dalí i Chanel ho preparaven, i com Fenosa va col·laborar en els objectes, i com un altre exiliat, Antonio Canovas del Castillo hi va col·laborar.

Apel·les Fenosa col·labora en l’execució dels objectes del Ballet al costat de Coco Chanel i d’ aquesta relació neix un amor que els farà conviure junts al mes de setembre de 1939.

 

Dalí s’estava a Font Romeu i donava instruccions des de la distància.

Una de les figures executades per tots dos és el cap de la figura de “Leda”, que és una imatge molt daliniana. Fenosa va realitzar un dibuix preparatori, i en una fotografia de la mostra apareix Coco Chanel posant el casc amb el cigne al mateix Fenosa.

Totes aquestes figures s’executen als tallers de Chanel a la Rue Cambon de París, l’ agost de 1939. Fenosa s’ instal·la a l’ Hotel Ritz el mes de setembre, i després cedeix l’ habitació de l’ hotel a Jean Cocteau i aquest cedeix a Fenosa el seu apartament. D’ aquesta manera tots dos son prop de la Rue Cambon.

Una de les figures central del ballet és el “Cavaller de la Mort”, Dalí imagina un ballarí dins d’ un paraigua gegant. Aparentment és un esquelet dins d’ un paraigua invertit. Fenosa dibuixa diverses opcions per una peu d’ au. Aquests dibuixos i fotografies són l’unic testimoni que existeix. Chanel troba una solució original per aquest peu incòmode pels ballarins, quan el fa fictici i es mou mentre el ballarí du les cames negres i l’espectador només veu una cama ortopèdica en moviment.

 

A començament de setembre de 1939 tanquen l’ Hotel de Font Romeu i els Dalí tornen a Paris.. França declara la Guerra a Alemanya- El dia 10 de setembre els Dalí son a Paris, després marxen a Arcachon.

La Companyia dels Ballets Russos suspen l’espectacle i el dia 14 de setembre Massine arriba a New York. Es el primer que arriba i comença a fer càsting a 6 nois i 6 noies amb la voluntat d’estrenar el Ballet a Nova York.

Tres setmanes després de la declaració de Guerra Chanel tanca els tallers.

Chanel es nega a deixar viatjar els seus vestits i objectes a Nova York si no viatgen amb Dalí.

  1. James escriu als Dalí per dir que Barbara Karinska podria fer els vestits a Nova York. E. James escreiu als Dalí dient que un criat seu duria els vestits de Chanel. Dalí escriu a Edward James demanant-li que parli amb Massine per ajornar l’estrena de la Bachannale. James li diu que es impossible doncs Massine te tots els drets.

Finalment Karinka fa els nous vestits i el 9 de novembre s’estrena la Bacchanale a Nova York, amb un gran èxit.

L’exposició reprodueix alguns dels objectes del Ballet, realitzats sota la coordinació de l’escultor Philippe Lavaill, director de l’ Aula d’ Escultura de Recerca Fenosiana del Vendrell, i els seus alumnes.

El dia de la inauguració es farà una performance amb actors que duran aquest objectes sota la música wagneriana triada pel Ballet.

En el mateix acte, la Fundació Apel·les Fenosa compartirà amb els assistents el PREMI NACIONAL DE CULTURA 2017.

També es farà la inauguració de la restauració de la GÀRGOLA de la torre medieval de la Casa del Portal del Pardo.

EXPOSICIÓ JOAN JUNYER

Deixa un comentari

RECONEIXEMENT A  LA FIGURA DE JOAN JUNYER

 

Joan Junyer fou una figura molt singular de l’art del segle XX i, malgrat el gran desconeixement existent al voltant de la seva obra i la seva figura , va realitzar una destacada obra que va obtenir un gran reconeixement internacional . Per tal de fer un primer pas en el reconeixement, i , en molts casos , en el descobriment  de la seva important tasca, tres institucions (Fundació Apel.les Fenosa, Ajuntament de Barcelona i Govern Balear) uneixen els seus esforços i presenten una petita mostra de la seva ingent i important obra.

L’ any 1977 el matrimoni format per l’ artista Joan Junyer i la  pedagoga Dolors Canals feien donació dels seus bens al seu país, com  un acte de fraternitat feta des del seu exili americà. Tarradellas
signà la recepció de la Casa del Consolat de Vallcarca, en la seva  condició de president provisional. La Diputació de Barcelona figurava  com a propietària futura, i l’ any passat la Diputació de Barcelona va
cedir la casa a l’ Ajuntament de Barcelona.  Per la seva part, el  Govern Balear va rebre la finca de Llucalcari, on Joan Junyer va rebre  el llegat pictòric de la passió mallorquina del seu oncle, el pintor
Sebastià Junyer.
Ara la Casa del Consolat espera el seu destí cultural, i una  doble mostra intentarà donar a conèixer la figura de JOAN JUNYER,  donant d’ aquesta casa, amb la finalitat de reconèixer el seu gest  altruista i la seva vocació de fraternitat universal.
La mostra es  presentarà a la Casa del Consolat de  Vallacarca i a la  Fundació Apel•les Fenosa del Vendrell, entre els  dies 8 d’octubre i 30 de desembre i durant l’ any 2017 al Museu de Mallorca. Comissariada per Fina Duran i Isabel Casanellas, l’exposició està   organitzada per la Fundació Apel•les Fenosa,  l’ ICUB,  el Districte  de Gràcia i el Govern Balear, junyer foto picasso 001.jpg

Older Entries