El 10 de juny de 1944 la 3ª Companyia del 1º Batallon del Regiment Der Führer de la Divisió SS Das Reich del Waffen SS va entrar a la vila d’ Oradour-sur-Glane on va executar una massacre a la població civil. Foren assassinades 642 persones, de les quals 190 homes afusellats i 245 dones i 207 nens metrallats i cremats vius a l’església. Aquests fets simbolitzen un dels esdeveniments més terribles de la Segona Guerra Mundial. L’ estiu del 1944 les Forces Franceses de l’ Interior encomanen a l’escultor Apel•les Fenosa un Monument a la Memòria dels Màrtirs d’ Oradour-sur-Glane, que no va ser erigit al lloc determinat llavors fins el 25 de juny de 1999, 55 anys després. Ara la Fundació Apel•les Fenosa recupera la història d’ aquest monument CENSURAT, a través de l’exposició APEL•LES FENOSA. EL MONUMENT ALS MARTYRS D’ORADOUR-SUR-GLANE que s’ inaugurarà el proper dia 28 de març a les 12h. i restarà oberta fins a finals de setembre i que explica els fets relacionats amb l’obra. Fenosa va obtenir un salconduit el setembre de 1944 per visitar Oradour-sur-Glane i comença a realitzar l’escultura de grans dimensions al seu taller del Boulevard Saint-Jacques de Paris, on representa una dona embarassada, nua, amb les mans alçades i mirant al cel, mentre als seus peus cremen les flames. Paul Éluard li escriu una llegenda per als seus peus: “Ací, els homes varen fer a les seves mares i a totes les dones la pitjor injuria: no es compadiren dels infants”. Els amics parisencs organitzen actes per recaptar recursos per les víctimes. A l’exposició es presenten obres d’ Oscar Dominguez, Clavé, Flores, Condoy, Reinoso o Fenosa per ajudar a bastir el monument. Finalment Fenosa exposa el Monument aux martyrs d’Oradour en guix al XIIe Salon des Surindépendants de Paris, la Tardor de 1945, on te un gran èxit i esdevé la principal obra escultòrica. EL MONUMENT CENSURAT A Haute- Vienne també se’n parla del Saló. Es diu que el projecte ha estat fet « dans le plus grand secret ». El detonant del rebuig vers l’escultura l’enceta el Bisbe de Limoges, Rastouil que escriu un manifest al full parroquial, molt crític « Va-t-on laisser salir la mémoire d’Oradour ? » El 19 de novembre de 1945, l’Association nationale des familles des martyrs (ANFM) d’Oradour envia un comunicat a Pierre Boursicot, commissaire de la République à Limoges. Aquest text està influenciat pel manifest del Bisbe i afirma que es « une insulte [aux] martyrs et un outrage à leur propre douleur ». Això no obstant el Front Nationale paga la fossa de l’escultura en bronze. Entre 1947 i 1948 Jean Cassou, que ha estat nomenat conservateur au Musée national d’art moderne de Paris , s’interessa per l’ obra de Fenosa. Cassou que es president de l’Union nationale des intellectuels, demana a Fenosa que faci donació de l’obra al seu Museu, doncs està al corrent de la polèmica que ha suscitat l’escultura. El 29 de gener de 1948, sota la presidència de Geroges Salles el Conseil artistique de la Réunion des Musées nationaux ratifica la donació. I es produeix un canvi de nom, ara es dirà “Aux Martyrs” i no figura la relació amb Oradour-sur-Glane. L’obra s’exposa durant anys a l’exterior del Museu. Quan Jean Cassou abandona el Museu el 1965, l’escultura de Fenosa passa a les reserves. L’ any 1981, després de gestions fetes per Fenosa i la família D’ Albis l’escultura surt dels magatzems del Museu i s’ instal•la en un carrefour de Limoges. NICOLE FENOSA REIVINDICA QUE EL MONUMENT S’INSTAL•LI A ORADOUR-SUR-GLANE Nicole Fenosa es desviu llavors per ubicar el Monument a Oradour-sur-Glane, dalt d’una columna, com una flama, talment com volia Fenosa. Fa gestions prop de les institucions i finalment aconsegueix que s’inauguri el 25 de juny de 1999, on encara ara llueix com un símbol de la massacre. Amb motiu de la mostra s’ ha editat un llibre escrit pel professor de la Sorbonne Bertrand Tillier i es posa a disposició dels interessats el llibre de David Ferrer Revull «Recuerda» Españoles en la masacre de Oradour que descriu els espanyols assassinats a Oradour

Monument als Martyrs d’ Oradour-sur-Glâne