LOGICOFOBISTES

Deixa un comentari

La Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell presenta  l’ exposició ELS LOGICOFOBISTES, organitzada amb la participació de la Diputació de Barcelona i els museus de Sitges, Sabadell, Terrassa, Mollet del Vallès i Cerdanyola del Vallès. L’exposició restarà oberta fins el 31 d’ agost de 2016.fots sala

 

L’ exposició reconstrueix l’exposició LOGICOFOBISTA que va tenir lloc a Barcelona, a la Lliberaria Catalonia, el maig de 1936. L’esclat de la Guerra va significar un tall a les expectatives de projecció d’ aquest grup surrealista. La majoria dels artistes varen haver d’ exiliar-se i les obres varen desaparèixer en la seva major part. Un dels interessos de la mostra actual és la identificació de les obres desaparegudes, així com de la descripció de la personalitat d’ alguns dels logicofobistes, a hores d’ ara desconeguts.

El Grup Logicofobista va congriar-se amb motiu de la visita de Paul Eluard a Barcelona el mes de gener de 1936. Eluard venia a donar unes conferències amb motiu de l’exposició de Picasso a Barcelona, patrocinada per ADLAN. El poeta francès va tenir oportunitat de connectar amb un grup de joves artistes que s’ aplegaren amb el nom de “Logicofobistes”. El projecte havia de tenir una exposició a Barcelona, i després una itinerància a Madrid i a Tenerife.

Els crítics promotors del projecte varen ser Magí Cassanyes, actiu membre d’ ADLAN i el jove poeta Viola Gamón. Tots dos varen redactar el Manifest, i especialment Viola va optar per un surrealisme al servei de la revolució.

Els artistes formaven part de diversos interessos. Hi havia dos deixembles d’ Àngel Ferrant : Ramon Marinel·lo i Jaume Sans ( Eudald Serra no va participar per estar de viatge al Japó ), dos artistes del nucli avantguardista lleidatà : l’ escultor Leandre Cristòfol i el pintor Antoni G. Lamolla. Pintors surrealistes de l’ òrbita daliniana empordanesa, com Àngel Planells i Joan Massanet. El pintor Artur Carbonell, de Sitges, bon amic de Cassanyes. Dos íntims col·legues de Viola Gamón: Remedios Varo i Esteve Francès, i dos artistes poc coneguts, com A. Gamboa-Rothwoss de Sabadell i Nadia Sokolova. També varen participar artistes de l’escena madrilenya, com Àngel Ferrant i Maruja Mallo, i de l’escena canaria com Juan Ismael.

La voluntat del grup era de representar una nova generació de surrealistes, més enllà de Miró, Dalí i Oscar Dominguez, i projectar una implicació social del surrealisme.

No cal dir que el desenllaç de la guerra va ser letal pels artistes, així com per les obres.

L’ exposició ha seguit un procés de recerca de tots els artistes, així com de les obres que varen ser presents a la mostra, i les conseqüències de la mateixa. Es parla del Grup ADLAN, de la Llibreria Catalonia on es presentaven exposicions que dirigia Josep Dalmau, de Paul Eluard, i es reconstrueixen fidelment moltes de les obres desaparegudes.

La itinerància de la mostra, anirà acompanyada d’ un accent especial a cada museu on es presentarà. Així a Sitges es personalitzarà en els tres logicofobistes sitgetans : Cassanyes, Sans i Carbonell, a Terrassa amb Marinel·lo, o a Sabadell amb Gamboa-Rothwoss.

Anuncis

PRIMERA EXPOSICIÓ DE FENOSA EN UN MUSEU AMERICÀ

Deixa un comentari

chanel dora 001Aquest dilluns sortien del Vendrell en direcció al Canadà les escultures i obres d’ Apel•les Fenosa que s’exibiran del 18 de juny al 6 de novembre al Musée d’ Art Contemporaine de Baie-Saint-Paul. Québec.
La mostra FENOSA-PICASSO, UNE AMITIÉ, es la primera de Fenosa en un museu americà. Els anys 1960, i 1961, havia exposat a Nova York, a la coneguda galeria Paul Rosemberg, que representava també Picasso, però mai havia fet una mostra individual en un museu, donada la dificultat de transportar obres de grans dimensions.
En aquest cas ho fa de la mà de Picasso, però també de Jean Cocteau, Paul Eluard, Coco Chanel i Tristan Tzara. El tema de l’exposició és precisament l’ amistat entre Picasso i Fenosa, on es creuen aquest poetes i la dissenyadora. Fenosa va conèixer Picasso l’ any 1924, i va mantenir una amistat fidel fins a finals dels anys quarantes, que Picasso deixa de viure a diari a Paris per anar al Sud de França, i Fenosa fa el mateix uns anys després, quan compra la Casa del Portal del Pardo al Vendrell.
La relació entre tots dos va ser tan prolífica que Fenosa va convertir-se en l’ artista contemporani de Picasso més ben representat a la seva col•lecció privada, amb més d’ un centenar d’escultures que va conservar en vida. Ara, els seus hereus, conserven aquestes escultures de Fenosa, i Bernard Ruiz Picasso, a través de la Fundación Almine y Bernard Ruiz-Picasso ha cedit les seves obres per aquesta mostra i ha ajudat a la Fundació Apel•les Fenosa per tal sigui possible. La mostra compta també amb el suport de l’ Institut Ramon Llull.
S’exposen al Canadà més d’ un centenar d’ obres, amb escultures, dibuixos, i obres de Picasso, així com de Cocteau, Eluard, Tzara i Coco Chanel.