És el projecte d’Espriu de reunir tots els seus “pròlegs, articles, notes i comentaris, literaris o no”. Ocnos i el parat esglai es nodreix d’un petit nucli inicial de textos que integraven el volum Evocació de Rosselló- Pòrcel i altres notes, que ara es publiquen per primera vegada en la versió definitiva fixada per l’autor. Sobre aquest nucli de 1957, vint anys després, Espriu va projectar un nou llibre, que incorpora els textos ja publicats, considerablement corregits, i els nous materials de dues dècades. El títol triat pel mateix poeta va ser Ocnos i el parat esglai. La realització del llibre –encomanada inicialment al professor Alexis Eudald Solà– va quedar paralitzada per diverses circumstàncies i Espriu, mort el 1985, no va arribar a veure’l publicat. Represa pel poeta i editor Ramon Balasch, amic d’Espriu, l’obra es publicarà amb motiu del centenari del naixement del poeta (1913-2013).

Balasch va mantenir una intensa relació amb Espriu, que va cristal·litzar en la publicació, entre 1980 i 1982, de tota la poesia d’Espriu en versió bilingüe catalana i castellana a Edicions del Mall, empresa que dirigia el mateix Balasch, que també va publicar la narrativa completa en versió bilingüe (1985).

Des de 1980 fins a la seva mort, Espriu va anar donant setmana rere setmana a Ramon Balasch uns sobres que contenien els seus textos, on marcava les autocorreccions o supressions que creia convenients amb vista a la seva publicació en el llibre projectat.

Ocnos i el parat esglai és un títol enigmàtic. “Ocnos” és una paraula grega que significa lentitud, i d’aquí peresa i indolència, dubte i temença. Alhora és un personatge de l’infern o Hades, el “soguer”, que trena una corda d’espart inacabable que una somera es menja també sense parar. Espriu s’hi refereix en el relat que va dedicar a aquest personatge a la noranta-novena prosa de les cent que conté el llibre Les roques i el mar, el blau.

Les nou-centes pàgines d’Ocnos i el parat esglai inclouran 120 textos referits a altres autors i circumstàncies, així com quaranta pròlegs d’Espriu a obres seves, de manera que l’obra constituirà una mena de biografia de les referències de l’autor.

Anuncis